Facebook, Twitter, Telegram i WhatsApp contra el comunisme a Hong Kong

Redacció

Diverses companyies de xarxes socials dels EUA han girat l’esquena a les sol·licituds de les autoritats de Hong Kong per obtenir dades personals dels hongkonguesos, després que la Xina implementés una nova Llei de Seguretat Nacional pel territori semi-autònom. Una llei que, entre d’altres, atorga al govern comunista xinès un poder absolut per arrestar als dissidents hongkonguesos o restringir les seves activitats segons vulgui.

Under the newly-announced enforcement details of the #NationalSecurityLaw, the HK police force is now allowed to,

- enter premise w/o warrant,
- restrict departure of ”personnel under investigation”,
- freeze assets,
- intercept communication,
- request info. from foreign org.

— Joey Siu 邵嵐 (@JooeySiiu) July 6, 2020

De fet, durant la setmana en què Xi Jinping, president del Partit Comunista Xinès, va ratificar la llei, els manifestants que havien pres el control dels carrers de Hong Kong ja començaven a ser detinguts i processats. Com per exemple, tal com estableix la Llei de Seguretat Nacional, a causa de lluir “distintius” a favor de la democràcia, incloent la bandera de la independència de Hong Kong. Símbols constants en les protestes pro-democràtiques al territori d'"un país, dos sistemes" des de l’any passat.

El “gran tallafocs” de Pequín

Les xarxes socials com Facebook o Twitter, l’ús de les quals ha estat permès durant molt de temps a Hong Kong malgrat la seva prohibició o gairebé total restricció a la Xina continental, així com les aplicacions de missatgeria WhatsApp i Telegram, són una eina fonamental per l’organització i la planificació de les protestes dels manifestants hongkonguesos. A més, i relatiu a les darreres aplicacions esmentades, aquestes gaudeixen d’un xifratge d'extrem a extrem que fa impossible ―fins i tot per les pròpies companyies― l’accés a les dades dels usuaris.

Aquest ús de les xarxes socials i de les aplicacions de missatgeria ha estat el motiu pel qual les autoritats comunistes exigien a les companyies que n’ofereixin les dades a fi de detectar opositors a l’hermètic règim xinès. Dotat de la capacitat intervencionista segons la citada Llei de Seguretat Nacional, sol·liciten a l’editor o a l’amfitrió d’un missatge electrònic que l’elimini si aquest posa en perill la “seguretat nacional”. O en altres paraules, disposen del dret de veto a qualsevol exercici de la llibertat d’expressió en contra del govern xinès.

JUST IN: One day before pro-democracy primary election, #HKPolice just raided the office of #HK’s survey body (Public Opinion Research Institute), accused it of dishonest use of computer and took away all computers, days after the enactment of #nationalsecuritylaw. pic.twitter.com/p8YOBbA8wS

— Joshua Wong 黃之鋒 😷 (@joshuawongcf) July 10, 2020

El posicionament de les companyies

Facebook, Twitter, Telegram, WhatsApp i, recentment Google, s’han oposat a les peticions de la llei de Xi Jinping sota la creença que “la llibertat d’expressió és un dret humà fonamental” i fan costat al “dret de les persones a expressar-se sense témer per la seva seguretat o altres represàlies”.

WhatsApp, propietat de Facebook, va confirmar la suspensió de les sol·licituds de dades del govern xinès “a l’espera d’una avaluació addicional del impacte de la Llei de Seguretat Nacional, inclosa la diligència formal en la matèria de Drets Humans i consultes amb experts en Drets Humans”.