Estat espanyol (PSOE) i El Homrani i Amorós (ERC): pacte per la immigració

 

Redacció

El 21 de setembre de 2020, el Ministeri d’Immigracions de l’Estat espanyol (PSOE) va aprovar —mitjançant la Secretaria d’Estat d’Immigracions i segons el comunicat oficial— atorgar un permís de residència als immigrants que tinguin fills als països membres de la Unió Europea amb l’objectiu de “garantir un entorn estable pel desenvolupament del menor”. Alhora, dotant de cobertura legal els immigrants i fills d’immigrants envers la renovació del permís.

Fronteres Invisibles proposa a infants i joves un joc on s'han de posar en la pell d'una persona que acaba d'arribar a l'Estat espanyol i ha d'aconseguir el permís de residència, un habitatge i una feina@frinvisibles https://t.co/O0J1xBCyd2

— Xarxanet Actualitat (@xarxanetorg) September 26, 2020

Amb aquesta mesura, l’Estat espanyol pretén evitar la denegació del permís de residència per insuficiència econòmica o manca d’assegurança de malaltia. Tanmateix, aquest matís contradiu la Llei d’Estrangeria, criticada i esmentada pel mateix Ministeri d'Immigracions, especialment quant a l’expulsió, de la qual l’Estat espanyol vol desestimar sobre l’immigrant.

 

El foment de la immigració il·legal a Catalunya

A Catalunya, paral·lelament, s’està duent a terme una campanya per a atorgar la ciutadania a cap preu a la immigració il·legal. A banda de mitjançant les subvencions per particulars que contractin immigrants a fi d’afavorir-ne l’obtenció de la ciutadania i altres proclames, a través d’entitats com el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, que el passat 28 de juny de 2020 va publicar un manifest promogut per la Generalitat i el Departament de Treball de Chakir El Homrani (ERC) a fi de “garantir la plena ciutadania” als immigrants il·legals.

Relatiu als ex-MENA, que El Homrani vol retirar del control legal, la Taula de Ciutadania i Immigració demana “establir una autorització automàtica per treballar” tan bon punt tinguin 18 anys o “concedir una residència de llarga durada”.

Compten amb el suport de 140 entitats, d’entre les quals destaquen les subvencionades per la Generalitat segons el RAISC: SOS Racisme, amb 483.496,34 euros també per part de Barcelona entre 2016 i 2019; CCOO-Catalunya, 8.124.236 euros des del 2016; UGT, 7.231.731,34 euros; o la PAH, nascuda de l’Observatori DESC pro-immigració, i que va rebre 690.786,81 euros entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat el període 2016-2018.

La Taula de Ciutadania i Immigració defensa iniciar un procés de regularització administrativa que permeti sortir de la crisi amb igualtat/equitat https://t.co/sZXykD6Mi1

— Oriol Amorós 🎗 🇩🇪🇧🇪🇨🇭🏴󠁧󠁢󠁳󠁣󠁴󠁿 (@OriolAmoros) June 26, 2020