Els objectius de Puigdemont: acusar de traïció a ERC i obtenir la redempció

 

Redacció

El nou llibre del president Carles Puigdemont, M’explico – De la investidura a l’exili (2016-2017), publicació ajornada per l'epidèmia de la COVID-19 i que finalment s'ha publicat per la Diada de Sant Jordi d'estiu d'enguany, ha aixecat molta polseguera. Tant a causa de l’heroisme que s’atribueix a ell mateix (és el president exemplar i el cervell del joc laberíntic de les urnes quan és sobretot el de la independència de vuit segons i el del petó a la bandera d’Espanya?) com arran de les obertes acusacions de traïció a ERC, partit al qual culpa del frau electoral i del fracàs de l’independentisme.

Puigdemont publica un llibre on explica que no hi havia res preparat, no controlava el Govern, no confiava en els seus consellers, se sentia sol, tenia por, i confiava en la paraula dels espanyols.

No crec que es pugui ser més clar confessant la incompetència absoluta.

— Miquel Aguilar Canadell (@MACanadell) July 20, 2020

En el llibre, escrit a partir de trobades, cartes, missatges i altres comunicacions amb en Xevi Xirgo, director d'El Punt Avui, un dels diaris més subvencionats pel Departament de la Presidència de la Generalitat ―80.221’17€ per la web i 445.105’78€ per la publicació concedits durant el segon semestre de 2016 a Hermes Comunicacions, SA― i on Puigdemont, per cert, va exercir-hi de periodista, l'ex-president confessa haver estat a punt de deixar-ho córrer en “una etapa tan dura com la que vindrà” arran dels tics de deslleialtat que observava en l'aleshores vicepresident d’ERC, Oriol Junqueras. Deixant entreveure rere la rauxa del processisme l’enganyifa política, i tot fingint un compromís per després, en l’ensorrament de tot el circ processista, servís per pactar amb el PSC i Podem.

 

Un intent de redempció

No obstant això, la redempció de Puigdemont envers una malmesa i traïda Catalunya trontolla més que asserena. 700 pàgines on a tort i a dret acusa la plantilla de funcionaris d’ERC de traïdors per esculpir-se com un Cèsar soliu que pressent les ombres dels ganivets sobre l’esquena, acompanyat, però rebent “ganivetades”. Un messies que, en el manuscrit del 16 d’octubre del 2017 lliurat a Rac1 per fer-ho públic, tantalitzant-nos amb l’aleshores futur llibre, diu que “hi ha una cosa que és superior” al seu patiment, “i és el patiment de la gent”.

L’escàndol, tot i així, no és el de M’explico, un mer artefacte propagandístic que cerca alhora el perdó i el culte al líder. Aquest dilluns, 20 de juliol, el president Carles Puigdemont va difondre un vídeo enregistrat per TV3 abans del referèndum del Primer d’Octubre i que hauria fet públic en cas de detenció. Un vídeo que no sorprèn pel crit d’auxili “dins i fora de Catalunya”, cercant ajuda per “contenir i revertir la greu regressió democràtica que s’està produint en aquesta part de la Unió Europea” i altres proclames.

La meva detenció no servirà per esborrar el conflicte polític que es viu entre l’Estat i Catalunya; al contrari, contribuirà a agreujar-lo. No ens podem ni resignar ni aturar.

📍Missatge inèdit al poble de Catalunya gravat l’octubre de 2017 👉 https://t.co/hAY2VR81a1#Mexplico pic.twitter.com/16xpzVWOm9

— Carles Puigdemont (@KRLS) July 20, 2020

Les urpes de TV3

L’escàndol ve donat pel fet que una cadena pública, la nostra, TV3, palesa en la mosca del tall, hagi ocultat durant tant de temps aquest vídeo i l’hagi difós com un ham publicitari poc abans de la publicació del llibre. Presumiblement, dirigit per Genís Cormand, periodista de TV3 i reporter a 30 minuts (amb reportatges com Marcats per l’1 d’octubre), qui sembla ser un personatge assidu de Palau ―tenint-lo com a l’autor del vídeo del president Quim Torra tractant de trucar debades en Pedro Sánchez.

Per tant, em sembla raonable preguntar respectuosament a @geniscormand: va formar part vostè d l’equip de TV3 que va gravar el vídeo? En cas que no: Coneixia des de fa temps l’existència del vídeo? En cas que sí: Quina és la raó d’haver amagat aquesta informació fins ara? Gràcies

— Oriol Güell i Puig (@oriolguellipuig) July 21, 2020

La imaginació dóna lloc a tot tipus d’especulacions que, de moment, hauran de quedar en l’aire, però que val la pena plantejar. És, tot plegat ―la declaració d’independència no-nata, la fugida, el to acusatori i redemptor del llibre, el vídeo― una estratègia per acontentar els catalans en cas de mai assolir la independència i una manera de deïficar Puigdemont i la seva trajectòria per justificar la fi del procés? O és, simplement, una fuita més, i intencionada, dels mecanismes del Govern?