Elisenda Paluzie (ANC) exigeix que el nou Govern de Pere Aragonès (ERC) faci efectiva la independència i demana a la ciutadania que els pressioni per evitar que no facin res

 

Redacció

L'endemà que després que Pere Aragonès (ERC) fos finalment investit president electe de la Generalitat Catalunya, l’ANC, aprofitant la manifestació a Figueres en suport dels encausats pel tall de l’AP-7 organitzat per Tsunami Democràtic el 2019, va exigir que el nou Govern faci efectiva la independència, junt amb Òmnium Cultural cridant a la mobilització popular. Així mateix, Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, tan bon punt s'hagi format el govern de la nova legislatura, demana a la ciutadania que els pressioni per evitar que no facin res.

⬛️⬜️ Una negociació amb l’Estat basada en el respecte al dret d’autodeterminació ens la podem treure del cap. Per això, l’acord que han signat ERC i Junts és insuficient, si el que es vol és aconseguir la independència. #SomEl52

🗣 @epaluzie, a @MonDiari.https://t.co/GwtGIczoMD

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) May 23, 2021

 

Veus crítiques contra l'ANC i Òmnium i els partits processistes

Malgrat la coherència de les exigències, Alícia Monterroso, una de les encausades pel tall de la Jonquera, a carregat en una entrevista amb VilaWeb contra ambdues entitats, considerant que els discursos d’Òmnium i l’ANC són tristos i decebedors, especialment, perquè sols se centren en atacar l’Estat espanyol obviant altres fronts.

Monterroso, a més, no estalvia en crítiques contra la mobilització al carrer i critica també Tsunami Democràtic per la feblesa i la manca de determinació, atès que, tant pel que fa al tall de l’AP-7 com a l’aeroport d’El Prat, van ordenar retirar-se molt abans d’hora.

Pel que fa a l’esfera política, Monterroso afirma que no espera gran cosa d’Aragonès (ERC) com a president, car no té un compromís real per la independència i, menys encara, dins la manca d’estratègia independentista entre els partits processistes que l’encausada qualifica de cruïlla perversa. Afegint dins les contradiccions del Procés, sumat a les crides a la ciutadania per protestar, una crítica a la Generalitat, que anima a sortir al carrer i després reprimeix.