Eleccions del 14F: ni Aragonès (ERC) ni Borràs (JxCat) no exposen com fer i exercir la independència

 

Redacció

Novament, el vicepresident Pere Aragonès (ERC) ha demostrat la subordinació d’ERC a l’autonomisme en una entrevista amb La Vanguardia, tot argumentant que, davant del fracàs del processisme en la gestió de la pandèmia i el conseqüent desastre econòmic, girar l’esquena a l’Estat espanyol “no és una opció”.

Molt pragmatisme (la seva butxaca) i molta autonomia sense calers, eixamplant la base i perdent la base pròpia. I vinga la matraca dels mitjans de comunicació amics vostres

— LurdesDT (@DtLurdes) November 29, 2020

Aragonès creu en la bona sintonia entre ERC i el PSOE, que la “prioritat són els fons europeus” i que el camí cap a la independència és tan sols assolible treballant per l’Estat espanyol i centrant l'acció política en “defensar les coses quotidianes”, tal com sosté Oriol Junqueras, president d'ERC.

 

Si ERC no, JxCat tampoc

Així com el vicepresident de la Generalitat advoca per establir “aliances més enllà de l’independentisme”, amb el recent exemple de l'aprovació de la Llei Celaá, l'elecció de Laura Borràs com a presidenciable per JxCat tampoc no augura una acceleració de la independència malgrat la retòrica aparentment independentista del partit presidit per Carles Puigdemont.

Borràs, imputada per corrupció i sense experiència en el govern, aposta per la singladura cap a Europa que proclama l'ex-president Carles Puigdemont, i que no és altra que l'aposta per amenaçar primer l'Estat espanyol per després cobrar-se'n cap contrapartida mitjançant més diàleg.

Una candidata que ja està imputada, per accentuar el victimisme. Jugada mestra!

— Groucho (@Julius_H_Marx) November 29, 2020

 

ERC i JxCat, barallats per ser els primers en l'autonomia

En altres paraules, el processisme té dues grans faccions en disputa per l'hegemonia política del votant processista. El 14 de febrer de 2021 es beslluma com unes altres eleccions autonòmiques pel repartiment del botí autonòmic.

D'una banda, hi haurà l'opció de formar part d’un bloc espanyol d’esquerres amb ERC; i per l'altra banda, la perpetuació del victimisme a Europa amb JxCat.

En qualsevol cas, la dreta independentista catalana continuarà orfe, també el debat públic català buit de contingut quant a l'economia, la indústria, la seguretat, la immigració, la conservació, la llengua, la cultura, la llei i l'ordre, i finalment el país no comptarà amb dirigents independentistes que sàpiguen i vulguin fer i exercir la independència.