El vertiginós declivi del català: la Generalitat de Catalunya considera més important la multiculturalitat del país que un pla d'emergència per la llengua

 

Redacció

Arran el vertiginós declivi del català, que inclou una política lingüística obsoleta i poca o cap expectativa de revifada a curt i llarg termini, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga (ERC), preveu establir el Pacte Nacional per la Llengua per fomentar l’ús del català als àmbits cultural, educatiu, social, universitari, empresarial, jurídic, internacional i administratiu sense dir com revertir realment la situació terminal de la llengua catalana.

Tot i així, una mesura presumiblement estèril, atès que si bé el departament reconeix que la globalització n’ha dificultat la preservació, s’obstina també en falcar el català en una Catalunya volgudament multicultural per part de la Generalitat de Pere Aragonès (ERC) que ja compta amb més de 300 llengües i una Generalitat que negligeix a l’hora de complir les lleis que defensen la llengua.

Molt bonic tot plegat, però si no feu lleis i les feu complir, res de res.
On és el 50% del cinema en català que obliga la llei?
On són els treballadors públics que sí han de saber parlar català?
On són les sancions a comerços per no complir el que la llei regula sobre el català?

— Oriol Carrascós (@CarrascosOriol) August 26, 2021

 

Sols el reconeixement i la independència poden salvar el català

A més, i com bé denunciava en un article publicat a El Punt Avui el periodista Josep Gifreu, tot analitzant la deplorable situació de la llengua en molts dels espais de la vida personal i col·lectiva, el català no necessita només promoció sinó ser reconegut com a llengua oficial a l’Estat espanyol i la Unió Europea a fi d’evitar-ne l’extinció territorial i generacional.

D’altra banda, i malgrat la gravetat d’ambdós estadis, Gifreu remarca que l’extinció digital del català ja és a tocar. Dotat d’una presència pràcticament nul·la tant pel que fa a influencers o youtubers com als assistents de veu o a l’audiovisual.

 

El català, ferit de mort

De fet, el sector audiovisual català és on la llengua pròpia té molta menys presència. Comptant amb gairebé 22.000 signatures, Plataforma per la Llengua segueix denunciant l’abandonament financer i polític de l’audiovisual a Catalunya. Una denúncia amb un seguit de propostes implícites que van des d’exigir garantir el doblatge i la subtitulació al català a la recuperació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, o una actualització legislativa que incorpori obligacions lingüístiques pel cinema i l’audiovisual.

📢 @llenguacat va denunciar públicament “la manca de voluntat del @govern català” per aplicar les lleis del Cinema i del Codi de Consum des de ja fa deu anys 😡https://t.co/NAIFQ18hVZ

— La Santa Espina (@santaespinacat) July 25, 2020