El pla d'integració dels immigrants a Dinamarca: com ser un sol poble

 

Redacció

A final del 2018, el parlament de Dinamarca va aprovar un conjunt de lleis, sota el nom de GettoPlan, amb l’objectiu de naturalitzar les societats paral·leles d’immigrants que ara com ara conformen 25 veïnats o guetos conflictius i que s’espera eradicar pel 2030. Com ara l’àrea de Vollsmose, a la ciutat d’Odese, on el baix rendiment escolar, la taxa d’atur i la criminalitat, unides a la manca d’integració dels immigrants al país, fan que, segons l’alcalde socialdemòcrata Peter Rahbæk Juel, “els nens que creixen a Vollsmose” no tinguin “la mateixa oportunitat a la vida que altres nens de Dinamarca” i, per tant, cal “trencar patrons i estructures que facin sentir als joves que el crim no és una opció millor que l’educació”.

In 2018 Denmark passed "the ghetto law", allowing courts to double punishments for certain crimes against residents of 25 deprived heavily Muslim neighborhoods.

It imposes a 4-year prison sentence on migrant parents who take their children on extended visits to country of origin

— María Serrano Martin (@marsemavi) July 1, 2020

Una de les mesures més polèmiques del GettoPlan és la d’enderrocar prop de 1.000 habitatges del gueto i reubicar-ne els residents en noves àrees, una decisió titllada de “brutal” pels detractors, però de la qual el mateix alcalde considera que “no fer res també és brutal”. Així mateix, cal recordar l'apunt que en fa l’ex-ministre de justícia de Dinamarca, Søren Pape Poulsen: “no importa qui visqui en aquests indrets ni en què creguin”, sinó que “han de professar els valors necessaris per tenir una bona vida a Dinamarca”.

 

Mesures per a l'efectiva integració

La principal preocupació del govern de Dinamarca, ara liderat per Mette Krederiksen (líder d'un país dels “Quatre Frugals”), i més del 80% de la població, de la qual té ascendència danesa, no és únicament la criminalitat sinó la combinació entre l’augment dels immigrants i la seva deixadesa en les tasques d’integració que s’esperen d’un nouvingut en un altre país. Per aquest motiu, i davant la negativa, involuntària o no, a assimilar els valors danesos, algunes de les mesures inclouen que els anomenats “nens del gueto”, a partir del primer any, hauran de dedicar 25 hores setmanals a una instrucció sobre aquests valors. En cas contrari, se suspendrien els pagaments d’assistència social.

Algunes de les mesures també prenen un caràcter punitiu, com ara la possibilitat de duplicar les penes per certs delictes si aquests són duts a terme en algun dels 25 guetos de Dinamarca. O bé, la pena de quatre anys de presó pels pares immigrants que obliguin als seus fills a realitzar visites prolongades al seu país d’origen, descrites en la llei com “viatges de reeducació”, les quals perjudicarien l’escolaritat, l’aprenentatge de l’idioma i el conseqüent benestar. En definitiva, un pla que, malgrat la seva aparença dràstica, busca tan sols fomentar els valors d’un país i una cultura, alhora que tracta d’evitar els danys de la immigració massiva sobre el seu sistema de benestar.