El filòleg Pau Vidal afirma que la llengua catalana no es mereix uns parlants tan porucs: qui vol sobreviure ha de plantar cara

22 de novembre de 2021

El filòleg Pau Vidal afirma que la llengua catalana no es mereix uns parlants tan porucs: qui vol sobreviure ha de plantar cara

Vidal acaba de publicar 'Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat', un llibre que pretén ser un complex vitamínic, amb decàleg i jocs de paraules inclosos, per a perdre de vista les inseguretats lingüístiques i fer fora les interferències del castellà

 
Redacció

En una entrevista publicada ahir, diumenge 21 de novembre de 2021, a VilaWeb, el filòleg Pau Vidal afirma que la llengua catalana no es mereix uns parlants tan porucs: qui vol sobreviure ha de plantar cara.

 
L'autenticitat de la llengua catalana passa per parlar-la amb Llibertat

Vidal acaba de publicar Nivell Ç. Del català esporuguit al parlant empoderat, un llibre que pretén ser un complex vitamínic, amb decàleg i jocs de paraules inclosos, per a fer una introspecció personal sobre quina és la llengua individual de cadascú (l’idiolecte) i a partir d’aquí agafar el vol per perdre de vista les inseguretats lingüístiques, fer fora les interferències del castellà, recuperar la parla que el llenguatge burocràtic ha malmès i començar a xalar.

En aquest sentit, Vidal proposa prendre autoconsciència lingüística com a remei per a ser forts. A l’entrevista, per tant, hi ha algunes reflexions profundes i contundents que també podrien servir perquè els catalans s'apoderin a l’hora de fer política o, senzillament, per a viure quotidianament amb més llibertat.

 
Catalanoparlants amb decisió, mai covardia

A més, Vidal entén que cal empoderar-se com prendre consciència del poder que tenen els catalanoparlants, i que això passa per espolsar-se la submissió lingüística per treure's de sobre la nacional.


De fet, el filòleg considera que la lluita per la supervivència lingüística ja ha esdevingut planetària, i qui vol sobreviure ha de plantar cara. Per aquesta raó, s'oposa a engaltar un barbarisme o una pronúncia forana (un so que no forma part del repertori català, com el de gilipolles o joder), el qual provoca un grinyol que malmet el conjunt; segons l'autor, "és com si en un arròs a la cassola hi fiques una rodanxa de plàtan o, jo què sé, un pistatxo".

Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.