Bòsnia i Hercegovina: Srpska, la regió autònoma de majoria sèrbia, inicia el procés d'exclusió de l'exèrcit, els serveis de seguretat, el poder judicial i el sistema fiscal bosnià per separar-se de la majoria musulmana bosniana

 

Redacció

Nou capítol de successos als Balcans, concretament a Bòsnia i Hercegovina: Srpska, la regió autònoma de majoria sèrbia, inicia el procés d'exclusió de l'exèrcit, els serveis de seguretat, el poder judicial i el sistema fiscal bosnià per separar-se de la majoria musulmana bosniana.

Српски члан Предсједништва БиХ Милорад Додик рекао је да је специјалног изасланика британског премијера за западни Балкан Стјуарта Пича упознао о чињеници да Српска има намјеру да се понаша у складу са Уставом БиХ и да ништа изван Устава неће учинити https://t.co/iPwqY54kth

— Republika Srpska (@RSrpska) December 14, 2021

 

2022, l'any de les noves tensions balcàniques

Els polítics serbis han fet els primers passos per separar-se de Bòsnia i Hercegovina, de majoria musulmana, en una mesura que podria suposar el retorn de la violència ètnica als Balcans.

Al seu torn, l'Assemblea Nacional de la República Srpska, una regió autònoma de majoria sèrbia dins de Bòsnia i Hercegovina, va votar divendres passat, 10 de desembre de 2021, iniciar el procés d'exclusió de l'exèrcit, els serveis de seguretat, el poder judicial i el sistema fiscal bosnià.

❗️Британски изасланик нама није потребан.

🖇Он је као НАТО генерал своју демократију овдје ширио бомбардујући наш народ, ја преко тога не могу прећи.

‼️Срби нису колатерална штета - предсједник Милорад #Dodik. pic.twitter.com/SsdzaVY6PR

— СНСД (@SNSDDodik) December 6, 2021

La mesura és un pas substancial cap a la secessió completa, que corre el risc de tornar a encendre l'extrema violència ètnica que es va veure per darrera vegada durant la guerra de Bòsnia entre 1992 i 1995, en què més de 100.000 persones van morir durant el conflicte de gairebé quatre anys, i que va veure que la capital de Sarajevo va patir un setge més de tres vegades més llarg que el setge de Stalingrad durant la Segona Guerra Mundial.

 

Els Balcans, nou filó geopolític en disputa

Recentment, els Estats Units han intensificat els intents de controlar la regió, amb The Guardian informant que els EUA estan explorant la possibilitat d'implementar més sancions contra els serbis.

Today’s decision by the Republika Srpska National Assembly to begin the drafting of legislation to create parallel institutions in the Republika Srpska is a further escalatory step. Joint statement by 🇺🇸🇬🇧🇫🇷🇩🇪🇮🇹🇪🇺➡️https://t.co/cOonXUOFuj

— US Embassy Sarajevo (@USEmbassySJJ) December 10, 2021

En aquest sentit, el líder serbi Milorad Dodik ha dit que no li importen gens les sancions, però alts funcionaris de l'administració de Biden creuen que són una opció poderosa.

Bosnian Serb president Milorad Dodik is pushing to set up parallel Serb-only institutions in Bosnia-Herzegovina. What do you think his proposals mean for the country’s future? https://t.co/AkOc8P4DF0

— The Stream (@AJStream) December 7, 2021

Amb tot, hi ha informes de malestar entre els interessos empresarials serbis per l'impacte potencial de futures mesures hostils dels EUA per part de l'Administració de Joe Biden (demòcrata).

 

Turquia, a l'aguait

Tot i que la possibilitat de sancions probablement serà un obstacle per a qualsevol intent de secessió serbi, una altra dificultat pot ser el sentiment general contra la guerra a la regió. Per aquest motiu, Turquia fa una crida a aquells que assumiran la responsabilitat de perjudicar la pau i la prosperitat a respectar el marc constitucional i legal i a recórrer al diàleg en comptes d'accions unilaterals i es mostra decidida a fer costat fermament a la sobirania i la integritat territorial de Bòsnia i Hercegovina.

Statement of the Spokesperson of the MFA, Ambassador @TanjuBilgic in Response to a Question Regarding the Decisions Taken by the National Assembly of the Republika Srpska, one of the two entities of Bosnia and Herzegovina, on 10 December 2021 https://t.co/HxPGlX3bY7 pic.twitter.com/G7xCSk3VuS

— Turkish MFA (@MFATurkiye) December 11, 2021

Per això, Jelena Subotić, professora de ciències polítiques a la Georgia State University d’Atlanta, ha manifestat també a The Guardian que ens hauríem de prendre molt seriosament l'amenaça secessionista de Dodik, qui ha estat assenyalant els seus objectius durant uns quants anys perquè l'operació secessionista fos un èxit.

Joint Statement by the Embassies of the U.S., U.K., France, Germany and Italy and the EU Delegation/EU Special Representative in BiH on today's decision by the Republika Srpska National Assembly.https://t.co/5iraV9hSUj

— EU in Bosnia and Herzegovina (@eubih) December 10, 2021