Argentina i Xile: el socialisme en escac als dos països sud-americans amb l'auge del liberal argentí Javier Milei i el conservador xilè José Antonio Kast

23 de novembre de 2021

Argentina i Xile: el socialisme en escac als dos països sud-americans amb l'auge del liberal argentí Javier Milei i el conservador xilè José Antonio Kast

El liberal argentí Javier Milei alimenta la caiguda dels socialistes al Senat en 40 anys i el conservador xilè José Antonio Kast s'imposa al comunisme a la primera volta presidencial

 
Redacció

A l'Amèrica del Sud, la dreta en sentit ampli està vivint un revulsiu contra l'intervencionisme socialista que ha amarat la política austral del continent. Així mateix, el liberal argentí Javier Milei ha alimentat la caiguda dels socialistes al Senat en 40 anys i el conservador xilè José Antonio Kast s'ha imposat al comunisme a la primera volta presidencial.

 
Argentina, endavant amb el liberalisme

La coalició peronista socialista argentina va rebre un fort cop a les urnes diumenge 14 de novembre de 2021, perdent el Senat per primera vegada des del 1983 i patint grans derrotes a Buenos Aires, la capital i ciutat més gran.


Els votants van rebutjar rotundament la coalició coneguda formalment com el Front de Tots (Frente de Todos) després de dos anys desastrosos per al president peronista-socialista Alberto Fernández definits per la indignació nacional pel protocol de quarantena del coronavirus xinès, l'obligatorietat de la mascareta de manera forçosa i la devastació econòmica.

En aquesta conjuntura, l'economista liberal-llibertari Javier Milei ha complicat la situació als socialistes, doncs amb l'auge d'un moviment a favor de la coalició liberal La Llibertat Avança (La Libertad Avanza), ha aconseguit esdevenir el tercer partit més poderós de la regió de Buenos Aires tot i no tenir suport de l'establishment.

Milei, qui descriu regularment els polítics professionals com una casta alta que vol destruir i expressa visceralment fàstic pel socialisme en particular i l'estatisme mercantilista en general, ha afirmat que no permetria que el seu partit participés en cap coalició amb els partits de l'establishment. A més, també va anunciar que es postularia a la presidència d'Argentina el 2023.

 
Xile, aflorament del conservadorisme

D'altra banda, en clau xilena, el candidat conservador José Antonio Kast va derrotar diumenge passat, 21 de novembre de 2021, el candidat el comunista Gabriel Boric a la primera volta de les eleccions presidencials a Xile, donant pas així a l'escenari per a una segona volta al desembre sense cap opció centrista.

Alhora, els xilens també van treure del poder a les coalicions d'esquerra del Congrés, desposseint l'esquerra al Senat i deixant el seu nombre de representant molt reduït a la cambra baixa.

A tot això, Xile ha patit gairebé tres anys de disturbis, saquejos i terrorisme d'extrema esquerra continuats, començats a final del 2019 suposadament com a resposta al govern de l'actual president de centre-dreta Sebastián Piñera, qui considerava apujar les tarifes per al sistema de metro de Santiago. Piñera, tanmateix, va cedir a gairebé totes les demandes d'extrema esquerra fetes d'ençà que va començar el terrorisme d'extrema esquerra, inclòs el suport a una mesura per destrossar la constitució de la nació i substituir-la per un document més favorable al socialisme.

Amb tot, Kast va fundar el seu Partit Republicà el 2019 com a alternativa a la marca de política corporativa pro-Xina de Piñera. Ara es presenta com a part del Front Social Cristià, una coalició de diversos partits conservadors i de centre-dreta. Boric, en canvi, és membre del partit d'extrema esquerra Front Ampli i es presenta com a part de la coalició Aprova la dignitat, que inclou el Partit Comunista de Xile.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Deixa un comentari

Enquesta

Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?

Han votat 703 lectors

Meme