Allò que Greta Thunberg oblida sobre el canvi climàtic

 

Redacció

Durant els seus discursos, Greta Thunberg ens demana repetidament que, amb sentit comú, escoltem la ciència. El problema, però, és esbrinar quina de les ciències. I en contrast amb allò Greta sembla creu, l’ecologisme no és una qüestió de climatòlegs contra negacionistes climàtics. Malauradament, Greta passa per alt la batalla més difícil entre les ciències i la interacció de l’objecte de la seva investigació amb les societats humanes: l’economia no és l’ecologia.

Si bé els detalls complets són confosos, l’impacte que els humans tenen en el nostre món és prou clar: les nostres activitats d’ús del carboni condueixen que els glaciars es fonguin, les tempestes empitjoren i són impredictibles, i les collites i els cicles agrícoles es veuen alterats. Aquí Greta té tota la raó. No obstant això, la ciència sobre la millor manera de salvaguardar el floriment humà és objecte de controvèrsia i un tema que l’activista adolescent no acostuma a abordar. La forma en què el canvi climàtic afecta les societats humanes i la millor forma de protegir-nos contra una naturalesa lleugerament canviada és lluny de ser clara.

 

L’adopció de polítiques ecològiques empobreix

D’acord amb els models climàtics de William Nordhaus, co-receptor del Premi Nobel d’Economia 2018, l’augment òptim de la temperatura mitjana global és al voltant de 3’5 graus, molt més alt que l’objectiu d’1’5 graus propugnat per l’ONU i amb l’eco de Greta. Potser Nordhaus s’equivoca, però difícilment pot negar el canvi climàtic, i almenys ha pensat molt sobre els pros i contres d’un planeta més càlid.

#COVID19 has revealed the magnitude of the task ahead to keep global warming within the 1.5°C target. #ClimateAction

This year's record-breaking 5% fall in #CO2 emissions is still below the 8% cut needed every year for the next decade. https://t.co/SUkK32iPEL #SDGPulse pic.twitter.com/hNN5WWpMWm

— UNCTAD (@UNCTAD) July 10, 2020

Molts dels temes que planteja Thunberg són vertaders perills ecològics: és prou seriosa i honesta com per no inventar les coses. Però són molt menys problemàtics del que ella pensa, i els seus col·legues activistes climàtics detesten amb vehemència moltes de les solucions disponibles: l’energia nuclear, la geo-enginyeria, el creixement econòmic o la innovació capitalista.

De fet, l’adopció de polítiques que redueixin severament l’ús de combustibles fòssils per part de la humanitat de manera que pugui abastar l’objectiu d’1’5 graus de l’ONU, probablement farà que la humanitat sigui molt més pobre que no fer absolutament res. Com hem après recentment del coronavirus, sovint és pitjor el remei que la malaltia.

 

Sobre terreny segur

En contrast amb la naturalesa cataclísmica de la que parla Greta, els humans no han estat mai tan protegits del colpidor poder de la mare naturalesa. Els danys causats pels incendis forestals, tan vívidament retransmesos a les notícies l’any passat, tampoc s’han agreujat pel canvi climàtic antropogènic. Les pèrdues econòmiques arran d’esdeveniments climàtics ―tant naturals com de qualsevol empitjorament provocat per l’ésser humà a través de les emissions― en realitat han disminuït en els darrers trenta anys.

Tanmateix, el número de persones que moren per esdeveniments climàtics (inundacions, tempestes, sequeres, etc.) ha disminuït ràpidament durant cent anys. Si bé el canvi climàtic provocat per l’home sembla alterar el nostre entorn aproximadament de la forma descrita per Greta, alhora hem millorat molt, molt millor per protegir-nos d’aquests esdeveniments extrems. En gran mesura, gràcies als combustibles fòssils que els activistes detesten tant, hem pogut ensinistrar els danys més devastadors de la naturalesa.

 

Això és el que oblida Greta

Greta cita freqüentment un informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (GIECC) i un altre de similar que, de fet, és el que va formar part del seu famós discurs al Congrés dels EUA. Tot i així, hi ha una part que possiblement no ha llegit o no ha entès bé: “Per la majoria dels sectors econòmics, l’impacte del canvi climàtic serà petit en relació als impactes d’altres impulsors. Els canvis en la població, l’edat, els ingressos, la tecnologia, els preus relatius, l’estil de vida, la regulació, la governació i molts altres aspectes del desenvolupament socioeconòmic tindran un impacte en l’oferta i la demanda de béns i serveis que és gran en relació a l’impacte del canvi climàtic”.

We're not worthy...https://t.co/qniSBVbU3K

— Simon Kent (@sunsimonkent) June 28, 2020

És possible que el missatge de Greta, perquè els polítics escoltin als científics i prenguin mesures reals, hagi encertat completament. En aquest sentit, ja segueixen fil per randa el seu consell: van llegir el capítol 10 de l’informe AR5 del GIECC amb què van aprendre que el canvi climàtic és important, però altres desenvolupaments socioeconòmics són molt més importants.

Font: ZeroHedge