Ada Colau patrocina l'islamisme radical a Barcelona: el teòleg musulmà Tariq Ramadan i la diputada marroquina Najia Lotfi

 

Redacció

El 2017, l’Ajuntament de Barcelona, liderat per la batllessa Ada Colau, va impulsar “un pla pioner a l’Estat espanyol per lluitar contra la islamofòbia i enfortir la cohesió social”. El pla, segons el comunicat de l’Ajuntament, havia de partir d’un anàlisi previ i d’uns grups de debat “composats per entitats de defensa de drets i de lluita contra el racisme i la discriminació”. Així com comunitats musulmanes “posant l’èmfasi en recollir la veu de les dones musulmanes i els col·lectius més joves”.

Un dels orgulls de la nostra ciutat és la seva diversitat i la seva riquesa cultural. Avui he participat a l’IFTAR popular d la comunitat musulmana d Nou Barris, compartir les celebracions d les veïnes és una manera preciosa de teixir comunitat. Moltes gràcies per la vetllada! pic.twitter.com/212a2pWDvJ

— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) June 9, 2018

L’anàlisi previ al pla va dur-se a terme sota l’assessorament d’una quinzena d’experts entre els que s’incloïa Tariq Ramadan, teòleg musulmà detingut el 2018 per la violació de dues dones –una d’elles amb una discapacitat– entre el 2009 i el 2012 i que presumptament n’hauria agredit sexualment un total de cinc segons acusacions posteriors. Però Tariq Said Ramadan, nét i deixeble del fundador del moviment islamista Germans Musulmans (fundat a Egipte i estès a altres països àrabs, la seva ideologia fundacional està basada en l'establiment d'un estat islàmic basat en la xaria), Hassan al-Banna, no limita únicament el seu polèmic recorregut a les violacions del passat.

Oxford professor of contemporary Islamic studies, Tariq Ramadan, 55, grandson of Hassan al-Banna (Muslim Brotherhood movement founder) arrested, charged with two rapes -- one on disabled Islamic convert; one on Islamic feminist group leader. https://t.co/4TAbqTjCoH

— Amy Alkon (@amyalkon) February 3, 2018

Actualment, Ramadan, qui va afirmar ser salafista en una entrevista amb la cadena de ràdio suïssa Beur FM el 2003, va evitar condemnar la lapidació en un debat amb Sarkozy el 2005 i que l’any 2015 va justificar els atemptats a París contra Charlie Hebdo, obrirà un centre que impartirà classes sobre feminisme i ètica entre d’altres. Una decisió gens estranya, de la mateixa manera que la seva participació en una conferència contra la violència de gènere a Saint-Denis el 2019, atès que la defensa de Ramadan és sempre l’escut de la islamofòbia i el racisme.

⚠️🆘 Tariq Ramadan, col·laborador de l’Ajuntament de Barcelona, en un debat amb Sarkozy no s'oposa a la LAPIDACIÓ de les adúlteres.

Va ser l’escollit per a dissenyar el pla de lluita contra l’islamofòbia a Barcelona.

Detingut per la violació de dues dones, una discapacitada. pic.twitter.com/KdS85s5pOD

— 3324.cat (@3324cat) February 3, 2018

Colau i la islamització de l’Ajuntament de Barcelona

Amb seu al carrer Casp, número 43, de Barcelona, el Centre d’Estudis i Investigacions en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI) i la Cooperativa de Serveis Financers Islàmics (CoopHalal) van ser les dues primeres institucions financeres islàmiques de Catalunya i, per extensió, de l’Estat espanyol. Ambdues entitats, que segons va explicar a OKDiario la seva presidenta, Najia Lotfi, qui fou assessora d’Ada Colau el 2019 en qüestions de Diversitat, financen “projectes halal i de manera halal” –permesos per l’islam– han begut de les subvencions públiques promogudes pel govern Colau. Concretament, 21.800 euros entre 2017 i el 2019. Havent rebut 7.800 euros entre 2017 i 2019 per a CoopHalal, i 14.000 entre 2018 i 2019 per a CEIEFI.

Lotfi, a més, professora a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diputada al Parlament del Marroc pel PJD (Partit de la Justícia i el Desenvolupament), branca marroquina de Germans Musulmans almenys fins el 2013, va ser qui va proposar, conscient que l’islam és “la religió que més creix al món” i a Catalunya, la construcció d’una gran mesquita a Barcelona per “prevenir l’extremisme”.

Una proposta que, emparada per Lola López, comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona i qui considerava l’absència d’una mesquita a la ciutat una “anomalia”, va desencadenar la decisió de crear el pla contra la islamofòbia mitjançant el qual, l’any següent, faria passar Tariq Ramadan pel beneplàcit de Colau.