Ada Colau menysté el català: considera 'força asfixiant el rotllo aquest fiscalitzador de la llengua'

 

Redacció

Aquesta setmana, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha menystingut un cop més el català advocant per parlar en castellà en un vídeo a fi que, segons ella, l’entengués “el màxim de gent possible”. Un fet “lamentable” al parer de l’escriptor Màrius Serra, qui s’ha dirigit a Colau lamentant que elimini el català com a llengua vehicular, sent la màxima representant de la capital de Catalunya.

Davant l’allau de crítiques contra qui se subordina al castellà tot ostentant un càrrec públic a la ciutat de Barcelona —on tan sols un 19,6% dels joves barcelonins parla català, però un 27,5% de la població el té com a llengua habitual segons la darrera EULP—, Colau s'ha limitat a considerar “força asfixiant el rotllo aquest fiscalitzador de la llengua”.

👇🏽 https://t.co/zMoCegIpql pic.twitter.com/9FDz6KLOXz

— Màrius Serra (@mariusserra) November 23, 2020

 

Català institucional i castellà social?

Analitzant els usos lingüístics d’Ada Colau a les xarxes socials, en un període de setembre a novembre d'enguany, 2020, la batllessa de Barcelona utilitza el castellà en un 64,4% a Instagram —14 publicacions dins del període on 9 són en castellà, 4 en català i 1 en una altra llengua—, mentre que el català té més presència a Twitter.

Això palesa l’anti-catalanitat i la subordinació lingüística de Colau, qui malgrat fer ús del català a l’àmbit institucional perquè el càrrec l’obliga a fer-ho (com fa a Twitter), se subordina al castellà en l’àmbit personal, tot filtrant-lo alhora a l’esfera política quan li convé (com succeeix a Instagram).

No entenc de què estem parlant. Faig servir el català a totes les meves intervencions institucionals. A totes.
I no puc parlar el castellà (llengua materna) al meu IG personal? El Rufian pot i jo no? Com va la cosa? He de passar per un checkpoint q m’aprovi com a bona catalana?

— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) November 22, 2020

 

Què diuen les enquestes?

Segons l’Idescat, actualment Catalunya compta amb tan sols un 36,1% de parlants habituals de català i en davallada. Situant la seva capital, Barcelona, l’Enquesta sobre els Usos Lingüístics de la Població (EULP) de l’any 2018, revela que un dèbil 29,3% dels barcelonins té el català com a llengua habitual. Una xifra agreujada pel 19,6% de joves parlants habituals de català a la ciutat.

Malgrat que el foment del català formi part de l’estratègia municipal de Barcelona, comptant també amb un Reglament d’ús de la Llengua Catalana a l’Ajuntament, l’EULP del 2018 també registra que el català es parla en un 31,8% a l’administració local, així com en un 33,8% a la Generalitat de Catalunya. Un declivi lingüístic en favor del castellà que l’actual batllessa Ada Colau promet encruelir encara més amb el seu ús residual de la llengua catalana, tant quan compareix com quan usa les xarxes socials.

10 punts són molts en 5 anys. Òbviament només pot ser explicada per un canvi important en la composició poblacional. És a dir, el nombre de joves barcelonins nascuts a Catalunya (els que suposem que han estat escolaritzats íntegrament en català) és més baix.

(2/11)

— Joan Sales Favà (@JoanSales) November 15, 2020