Laura Ormella (Primàries Catalunya): 'Quan declarem la independència entre tots, haurem de controlar el territori i contemplar blocar l'economia i les vies de comunicació'

 

Avui a La Santa Espina entrevistem Laura Ormella, candidata de Primàries Catalunya per la província de Barcelona a les eleccions del 14 de febrer de 2021. Ormella és partidària de la ruptura unilateral amb l’Estat espanyol, fent efectiva la Declaració Unilateral d’Independència suspesa després del referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Creu que els catalans hem d’adoptar una actitud més combativa, en oposició a l’immobilisme dels partits majoritaris processistes. Ormella té trenta-cinc anys i és de Barcelona, però va haver d’emigrar a Londres amb l’esclat de la crisi económica del 2008. Actualment, treballa en una start-up nord-americana.

 

Per Bernat Fernández Roca

 

— Per què Primàries i no Junts, ERC o la CUP? Tots dieu que voleu fer la independència: quina és la diferència?

La principal diferència són els fets consumats. Els tres partits que has esmentat han tingut l’oportunitat de formar govern junts; amb majories parlamentàries, amb referèndums guanyats... Però han decidit no fer cas d’aquest mandat i continuar amb les seves lluites partidistes.

— Egoisme, covardia...?

Una mica de tot. Hi ha uns interessos electorals de per mig evidents, una lluita de poders eterna, i també hi ha el factor de la por, que s’ha agreujat encara més amb l’empresonament de nou persones d’alta importància política. A pesar que els dirigents dels partits s’han passat anys dient que no hi havia prou presons per tanta dignitat, que érem el moviment social més gran de l’Europa moderna i que no ens podíem empresonar a tots, al final a Espanya només li ha calgut empresonar nou persones perquè s’acabés tot.

— Què n’hem de fer, de la por?

Jo crec que qualsevol por és legítima. El que cal és saber gestionar-la, perquè tots tenim dret a tenir por, però també hem de reconèixer que no ens serveix de res, sinó al contrari.

— Hem estat ingenus, els catalans?

[Sospira] Crec que en general sí: hem estat bastant ingenus. En part és degut a la nostra història, perquè els catalans hem patit quaranta anys de dictadura, amb un dictador que va acabar morint al llit i una guerra perduda; per no esmentar que ja veníem d’altres guerres anteriors, i d’una ocupació històrica del territori i les institucions.

La història pesa, i a Catalunya ha pesat i pesa massa. Això es va poder veure en la falsa transició vers la democràcia, per exemple. En aquell moment es va començar a parlar de la societat del benestar, i molta gent va pensar que tot allò que no havien pogut tenir a causa de la guerra, la postguerra i la dictadura ho podrien tenir de cop i volta. Que hi hauria unes llibertats que anteriorment no havien experimentat. En aquest context era molt més fàcil romandre callat i no ser participatiu: no aixecar gaire la veu ni el cap, no molestar i tirar endavant. Jo crec que això ens ha convertit en una societat fàcil de manipular, perquè sempre hem estat criminalitzats, i hem estat molt pendents de no molestar a ningú... no sigui que ens tornin a venir a fer mal.

— Som un poble combatiu?

Jo crec que els catalans sempre ho hem estat, i crec que es pot veure en la multitud de lluites històriques en què ens hem arriscat a través dels segles. El que passa és que, com et deia abans, hi ha hagut una temporada molt llarga de criminalització que ha afectat moltes generacions, i que ens ha fet perdre parcialment l’actitud combativa. Ara bé: pugen noves generacions. Hem vist que els nostres pares ho tenien tot i que ens ho donaven tot, i de cop i volta ens trobem que tenim un futur molt magre, i que ni tan sols podem accedir a un habitatge o un sou digne... Hem vist que ens espera un futur molt precari, i penso que l’actitud combativa torna a renéixer.

— Per què molts catalans, malgrat admetre en privat que no s'ha fet res en tres anys per la independència i que la suspensió de la DUI va ser un error, continuen idolatrant Puigdemont, que no va complir?

És difícil de dir, perquè té a veure amb què pensa la majoria de catalans, i aquí hi juga un paper el xantatge emocional que les classes dirigents ens han anat fent durant els darrers anys, i la necessitat que tenim els catalans de tenir figures messiàniques. Sembla que ens hem d’agafar a algú peti qui peti, i aleshores convertir les persones escollides en líders inqüestionables. Ens agafem als partits polítics com si fossin equips de futbol, com si no poguéssim canviar mai de parer, i acabem defensant allò que és indefensable. Realment no ho entenc.

— Com es combat el messianisme?

Nosaltres tenim un moviment transversal: fem primàries totalment obertes. Es tracta d’un procés al qual tothom s’hi pot presentar i on tothom pot votar. L’objectiu és fer les coses per meritocràcia, sense col·locar ningú a dit, sense crear líders forçats que després ens hàgim d’empassar tothora.

— I com es combat el xantatge emocional que fan els partits amb els "presos polítics"?

El xantatge emocional és part de no voler assumir responsabilitats pel fracàs que hi ha hagut després de no fer efectiu el mandat del primer d’octubre. A mi em sembla molt greu que hi hagi presos polítics, però se’ls fa servir com una excusa per tapar tot el que no s’ha fet. Com se soluciona, dius? No se soluciona demanant una amnistia, sinó fent efectiu el mandat del primer d’octubre. Quan això passi, els presos poden sortir de la presó.

— Seràs finalment la cap de llista? Vas ser la candidata més votada.

Jo sóc la cap de llista de Barcelona. El que no sóc és la presidenciable. Al reglament de primàries hi ha establert una tercera volta, posada com a opcional. Nosaltres vam decidir no fer-la perquè no hi havia prou temps per fer-ho tot (això està contemplat en el reglament; no passa res). La tercera volta es fa amb els dos primers candidats de cada demarcació. Que no es faci pot anar bé pel que comentàvem dels falsos líders, i és que tampoc no volíem tenir una figura única a la qual tothom s’aferri, o a la qual tothom pugui assenyalar per atacar-la, de manera que si aquesta figura cometés algun error tot el moviment en sortiria perjudicat... En part, potser no fer la tercera volta té conseqüències positives.

— Posem-nos en l’escenari que Primàries entra al Parlament. Quina serà la seva primera proposta legislativa?

Primer de tot hi ha d’haver una sessió d’investidura. Això és el primordial, i nosaltres no investirem ningú que no estigui disposat a fer la independència. A partir d’aquí, ja ho veurem.

— El programa bàsic de Primàries és la independència?

Sí, fer efectiu el mandat de l’1 d’octubre. De totes maneres, hem obert un procés de consultes per confeccionar propostes electorals, i per tant es faran un seguit de preguntes als electors. Volem saber què interessa a la gent i que n’opinen, d’aquestes coses els interessen. És un procés enfocat al futur, perquè un cop es pugui declarar la independència haurem de fer un procés constituent, encarar una futura constitució catalana que no sigui una repetició del que va passar amb la Constitució espanyola, quan van tancar quatre senyorets en un despatx i després van amenaçar la població amb que havien de triar entre votar-hi a favor o tornar a la misèria del passat. Per tant, és un assaig de com hauria de ser una futura constitució catalana. Fem preguntes sobre la llengua, la nació, el model d’estat, la regeneració política, la desobediència civil, etcètera. És molt complet.

— Ja s'ha votat el 9N i també l'1O. Cal, per tant, un nou referèndum? No hi ha majoria en escons per fer efectiva la DUI?

Jo sóc de les que pensa que no cal, no. El referèndum té plena legitimitat. El vam fer, el vam guanyar. Era vinculant i estava aprovat pel parlament. Només cal fer-ne efectiu el mandat. La democràcia no es basa només a anar a votar: una part fonamental de la democràcia és fer-ne efectius els resultats. No hi ha més.

— Ara vindran els clàssics "combatem el feixisme" o l'estratègia del "vot útil" com a incentius per votar CUP, JxCat o ERC respectivament. Com incentivarà Primàries que els catalans us votin a vosaltres en comptes dels altres?

Nosaltres tenim una proposta molt diferent. A banda de voler aplicar el mandat del primer d’octubre, tenim una proposta de regeneració democràtica, i això inclou la possible fiscalització de tot allò que diem que farem en cas que no ho fem. I com a garantia, tothom podrà participar d’aquesta fiscalització.

— Els polítics que van prometre fer efectiva la independència sabien perfectament que s'enfrontaven a un Estat espanyol que faria l'impossible per mantenir l’status quo. Diries que van enganyar els votants?

La resposta fàcil seria dir que sí. La difícil és que realment no sabem què va passar entre bambolines, i que tothom es mereix una explicació. Abans de simplement dir que ens van mentir, prefereixo dir que ens mereixem que retin comptes. En tot cas, sabem que hi va haver una declaració “fictícia” d’independència; una declaració que es va suspendre a canvi d’un suposat diàleg amb l’estat espanyol que mai no ha arribat. Això és l’important.

— En cas de declarar la independència, com prendria el control del territori Primàries?

El control del territori s’ha de fer entre tots. Primer s’ha de declarar la independència, i aleshores cal assumir que des d’aquell moment som un Estat independent. Ens ho hem de creure. Ens hem de creure que som sobirans, i a partir d’aquest punt continuar el nostre dia a dia de manera coherent, defensant la declaració. Evidentment, hi haurà una resposta per part de l’estat espanyol. Aquesta resposta pot ser que sigui violenta, i en tal cas ens tocarà defensar les nostres conviccions i començar a desestabilitzar un estat espanyol que no vol portar la confrontació per la via democràtica. Hem de contemplar blocar l’economia, les vies de comunicació. I tot el que faci falta.

Violència?

Si hi ha violència la posarà l’Estat espanyol, no nosaltres.

— Recentment hem vist que Jordi Graupera, ex-cap de llista de Primàries per Barcelona a les eleccions municipals de 2019 torna a col·laborar al Planta Baixa de TV3. Quina és l'estratègia de Primàries per treure el cap en un oasi mediàtic controlat per la premsa pública i concertada pel Govern?

Jordi Graupera va ser candidat de Barcelona és Capital-Primàries a les eleccions municipals de 2019, i tot i que segueix en certa manera representant el moviment —cosa natural perquè n’ha estat creador i impulsor—, ara mateix n’és un elector més. Per tant, el que faci no té res a veure amb el moviment.

L’estratègia que tenim nosaltres per aparèixer a TV3? [riu] Evidentment que ens hem posat milions de vegades en contacte amb ells, i fins i tot vam presentar un recurs a la junta electoral quan vam veure que no se’ns convidava als debats... però en última instància no depèn de nosaltres, sortir-hi o no. En tot cas, nosaltres fem tot el que podem per traslladar el nostre missatge. Sabem, i som perfectament conscients, que als partits no els interessa que tinguem més cobertura. El repartiment de poder vol que no apareguem enlloc.