La seguretat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021

8 de febrer de 2021

La seguretat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021

Carlos Carrizosa (C's), Albert Pont (FNC), Alejandro Fernández (PP), Laura Ormella (Primàries Catalunya) i Ignacio Garriga (Vox) responen el qüestionari sobre la seguretat que han enviat els veïns a Helpers [BCN]

 
Per l'equip de Helpers [BCN]

 

A continuació, Carlos Carrizosa (C's), Albert Pont (FNC), Alejandro Fernández (PP), Laura Ormella (Primàries Catalunya) i Ignacio Garriga (Vox), presidenciables a la Generalitat de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya el 14 de febrer de 2021, responen el qüestionari sobre la seguretat que han enviat els veïns a Helpers [BCN].

Això no obstant, lamentar que no han volgut respondre les preguntes —o han fet cas omís— Jéssica Albiach (Catalunya en Comú), Dolors Sabater (CUP), Pere Aragonès (ERC), Laura Borràs (JxCat) i Salvador Illa (PSC).

 

1) Els furts van augmentar un 266% des de l'any 2014 al 2019, i sabem que el 90% dels lladres reincidents eludeixen la presó. Des que la llei referent als furts va ser modificada l'any 2015 no castiga la reincidència. Què faran?

  • C's: La reforma aplicada l’any 2015, que introduïa l’agreujant de multi reincidència, establia que el furts lleus quedessin exclosos del còmput per qualificar l’agreujant. El Grup Parlamentari de Ciudadanos al Congrés dels Diputats ha presentat una proposició de llei orgànica de lluita contra la multirreincidència en la criminalitat en què quedaria corregida, en cas que sigui finalment aprovada per les Corts Generals, aquesta anomalia. Poden consultar el literal de la proposició de llei de Ciutadans en aquest vincle.

  • FNC: Primer de tot voldríem fer una puntualització: i és que l’augment delinqüencial és molt superior al que diuen les estadístiques. Això és així, sobretot, perquè la policia rep moltíssimes pressions dels actuals polítics per tal de maquillar-les, matisant o rebaixant els delictes; i, segon, i no menys important, la majoria de delictes no són denunciats, sobretot els petits delictes com furts. El primer que farem des del Front és alliberar la policia de pressions polítiques per a fer la seva feina en aquest camp, i no pressionar-los amb estadístiques. Nosaltres volem més seguretat, no vendre fum. Després legislarem proporcionalment a la realitat actual, el Codi Penal és arcaic i massa laxe.

  • PP: Hem proposat a l’agost de 2019 en les Corts Generals una reforma del Codi Penal per garantir que els furts que es repeteixen tinguin la consideració de reincidència a efectes de l’enduriment de les penes.

  • Primàries: Al 2019, l’Associació de Fiscals ja va reclamar endurir el Codi penal i la Llei d’enjudiciament criminal per solucionar aquest problema. Aquesta qüestió depèn directament del ‘gobierno espanyol’ al que estem sotmesos mentre no fem efectiu el mandat de l’1 d’Octubre. Un clar exemple de que tots aquells que pretenguin fer qualsevol proposta desde l’àmbit autonòmic, ens està venen fum.

  • Vox: En primer lloc, hem d'assenyalar als responsables d'aquesta impunitat als carrers. El PP va modificar el Codi Penal el 2015 per considerar el delicte de furt com un delicte lleu, els separatistes porten anys posant a la policia a el servei de la seva agenda colpista i no de la seguretat dels catalans, i el PSOE acaba de modificar la llei per protegir els ocupes il·legals. Durant anys, tots els partits polítics de Catalunya han tancat els ulls davant la creixent inseguretat en els nostres barris, provocada per l'arribada massiva d'immigrants il·legals, la manca de recursos policials i l'absoluta impunitat dels criminals. VOX ha arribat per representar a tots aquests veïns que no poden passejar tranquil·lament pel seu barri o viuen amb por per ser assaltats en els seus carrers o fins i tot llars. El nostre compromís és clar: reforçarem la presència policial al carrer per perseguir, ara de debò, tot tipus de delinqüència: top manta, tràfic de drogues, robatoris, ocupació il·legal d'habitatges. Des de Catalunya i des del Congrés dels Diputats promourem els canvis legislatius necessaris perquè augmentin les penes per furt i, en cas que l'autor sigui estranger, per procedir a la seva expulsió immediata per delictes greus o per l'acumulació de delictes lleus.






2) Un informe dels Mossos d'Esquadra publicat l'any passat alertava del risc de la creació d'un "sistema paral·lel" i una "narcoeconomia arrelada" a conseqüència dels grups criminals que trafiquen amb marihuana des de Catalunya. El codi penal espanyol és el que menys castiga aquests delictes a tota Europa. Quina solució proposen?

  • C's: La persecució de la delinqüència organitzada ha de ser una prioritat per a totes les Forces i Cossos de Seguretat que desenvolupen la seva tasca policial a Catalunya. Augmentarem els mecanismes de coordinació amb Policia Nacional i Guàrdia Civil per lluitar amb més eficàcia contra la delinqüència organitzada i el narcotràfic, col·laborant també activament amb les policies locals per la detecció i el desmantellament d’infraestructures clandestines de cultiu i de distribució de substàncies psicotròpiques, com és el cas de les plantacions de marihuana que sovint funcionen en finques i locals okupats. S’ha d’ampliar la plantilla de la Policia de la Generalitat (Mossos d’Esquadra) i cal també millorar la dotació de recursos humans i materials als jutjats, per tal de facilitar l’acció de la justícia i la persecució per la via judicial d’aquests i d’altres delictes. La saturació que estan patint els jutjats és també una de les causes de la percepció d’impunitat en la persecució d’aquesta delinqüència organitzada que tant de mal està fent, des de fa dècades, a la nostra societat.

  • FNC: El Cos de Mossos d’Esquadra, en els seus inicis, tenia grups específics “antidrogues” a cada comissaria, però pel mateix motiu que a la qüestió anterior, tots van ser desmantellats:  per qüestions polítiques. Els robatoris o les agressions sexuals, per posar dos exemples, es basen en denúncies que s’han de contrarestar amb detencions o imputacions que finalment acaben en una estadística. Per contra, el tràfic de drogues, no perquè no es basa en denuncies i, per tant, políticament no cal contrarestar res.Així  doncs, el FNC tornarà a crear aquests grups sense posar cap mena de pressió política als policies per tal que facin la seva feina. Paral·lelament, i el dia que siguem amos del nostre propi Estat, legislarem en conseqüència. Ara mateix, tothom pot veure als carrers que els traficants són pràcticament impunes, i això en un estat de dret i democràtic és demencial i intolerable: reorganitzarem les policies catalanes per posar fi a la manca d’autoritat actual.

  • PP: Cal combatre sense concessions les plantacions, magatzems i centres de distribució que hi ha en immobles okupats. En 2015 la reforma del Codi Penal va castigar el consum en locals o el transport públic amb multes de 600 a 30.000 euros. No som partidaris de la legalització de la producció o de la distribució, amb les excepcions de naturalesa terapèutica.

  • Primàries: Sabem que Catalunya és una ubicació estratègica com a via de pas d’Europa que afavoreix el cultiu i la distribució de la marihuana. Tot i que cada vegada més, és un tema que arreu del món, està siguent sotmesa a votació la seva legalització precisament per evitar aquest sistema paral·lel. Com a integrant d’un moviment de democràcia directa i participativa, proposaria fer el mateix per després prendre les mesures pertinents.

  • Vox: Un enduriment de les lleis, persecució de les màfies de l'narcotràfic i dotació de mitjans necessaris per als cossos i forces de seguretat encarregats de perseguir aquests grups criminals, així de senzill. Aquestes reformes són possibles i en Voxestem segurs que compten amb el suport d'una majoria d'espanyols. Només falta una veu al parlament català disposada a denunciar aquests fets, demostrar que les lleis actuals han fracassat en les últimes dècades a Catalunya i alçar la veu pels grans perjudicats: les famílies dels barris més humils. A més, aquest "sistema paral·lel" no només provoca problemes econòmics o de, sinó també un problema de salut pública. Hem vist imatges de joves consumint drogues davant de nens al mig del carrer. El que la resta d'Espanya veu en vídeos de baralles i robatoris que es fan virals, és la realitat que pateixen els catalans en els seus barris. Això s'ha d'acabar.






3) Es parla d'unes 6.000 persones sense llar a Catalunya, el fenomen del barraquisme, que fa recordar dècades anteriors, ha ressorgit amb força. Com pensen resoldre-ho?

  • C's: El barraquisme és incompatible amb una societat desenvolupada al cor d’Europa en ple segle XXI. La nostra proposta de govern és que les administracions públiques locals i autonòmica, coordinades des de la Generalitat i en col·laboració amb les entitats del Tercer Sector, ofereixin als sense llar una solució habitacional, condició indispensable per iniciar amb possibilitats d’èxit qualsevol procés de reinserció social, en la línia del model Housing First.

  • FNC: Partim de la idea que cal crear riquesa, i no pas repartir misèria. Al costat de les mesures immediates que ara mencionaré, cal a llarg termini encaminar l’economia vers sectors d’alt valor afegit, combinant-ho amb unes fronteres segures per a evitar dúmpings socials. Això es complementarà amb una rebaixa de la dependència de sectors que aporten poc valor, com el turisme i auxiliars, que atrauen mà d’obra poc qualificada i en grans quantitats. Dit això, creiem que no hi ha d’haver persones sense uns mínims vitals, que és un sostre i un plat a taula. Cal tenir present que Catalunya pateix un atur estructural que provoca que desenes de milers de persones no tornaran a treballar mai més, i que, per tant, hauran de ser dependents del sistema públic per viure.  En aquests casos, el govern del FNC farà els esforços escaients per facilitar-los (que no regalar) un habitatge o el servei que els calgui. Addicionalment, proposem un sistema d’ajuts finalistes amb un control més estricte que l’actual per evitar fraus. I paral·lelament, atès que considerem que la capacitat de recepció i integració dels immigrants fa molt de temps que ha estat superada, proposem que es reorientin els recursos vers l’apoderament dels migrants com agents de desenvolupament en origen.

  • PP: L’infrahabitatge i el sensellarisme són minoritaris, però persisteixen a totes les societats europees. Necessitem una política social europea que ajudi als Estats a crear les condicions per la integració laboral i social de les seves víctimes, i per ajudar a les persones que no estan en condicions de cap inserció laboral a tenir una vida digna, evitant la creació de guetos.

  • Primàries: La solució real és l’accés a l’habitatge assequible i disposar de prou ingressos. els albergs, són un model en regressió com també s’observa en els països més avançats. Fa pocs dies hem vist com s’ha el TC ha tombat la nova llei d’habitatge aprovada al Parlament. Repeteixo, fins que no siguem un estat sobirà tal i com vam deixar que volem ser l’1O del 17, no podrem resoldre aquest problema a llarg termini.

  • Vox: Des de fa anys, el govern de Catalunya no té cap pla de promoció d'habitatge social en condicions per a joves i persones amb menys recursos. El 2020, Catalunya va treure menys de 700 habitatges de protecció oficial. La seva única idea ha estat la promoció d'habitatges compartits de 24 metres quadrats, un insult a qualsevol jove que vulgui independitzar-se i formar una família en condicions dignes. Així és impossible solucionar el problema de l'barraquisme, que és també un problema d'urbanisme i habitatge. Aquesta és una prova més contra un govern que porta anys mirant només als seus deliris ideològics, d'esquena a la realitat dels catalans. La solució passa, primer, per una liberalització de terra que permeti construir més habitatge i col·locar més oferta al mercat, fent que els preus baixin. En segon lloc, un pla ambiciós d'habitatge públic perquè els joves i famílies més necessitades tinguin accés a un mercat assequible.






4) Les ocupacions han passat de 1.478 casos a 8.331 en només nou anys i, d'altra banda, l'accés a l'habitatge a Catalunya és un dels principals problemes socials. Quines polítiques portaran a terme per a solucionar aquest problema?

  • C's: El fenomen de l’ocupació és una anomalia que massa sovint està relacionada amb problemes de convivència i fins i tot amb l’actuació de grups delinqüencials. L’objectiu de qualsevol govern ha de ser l’erradicació d’aquest fenomen. Però també, en el cas dels col·lectius vulnerables, s’ha de treballar de valent per aconseguir que el dret a un habitatge digne sigui una realitat. La nostra proposta és promoure la construcció d’habitatges de protecció pública per a lloguer social, prioritzant la ubicació en funció de la demanda. Cal incrementar el nombre d’habitatges socials per tal d’oferir alternatives els qui no poden fer front al preu dels lloguers. L’objectiu és arribar al 15% d’habitatge social sobre el total del parc d’habitatge a Catalunya.Hem presentat propostes concretes per lluitar contra l’okupació, entre les quals destaca una proposició de Llei al Congrés dels Diputats per agilitzar la desocupació i una reforma del codi civil català per permetre a les comunitats de propietaris accionar contra les ocupacions en els casos en que la propietat s’inhibeixi.

  • FNC: De nou, s’ha de parlar de mesures a llarg i a curt termini, si es vol donar una resposta consistent a un problema tan greu i complex com el de l’habitatge. A curt termini, caldrà combinar mesures com la potenciació de l’habitatge social (lloguers a preus assequibles) i mesures contra l’especulació, sobretot davant de fons estrangers que tinguin impacte sobre el preu del sòl i de l’habitatge. A llarg termini, cal que l’economia s’enfoqui cap a la R+D i els sectors d’alt valor afegit, per tal que es puguin proporcionar sou alts (nosaltres en diem ‘sou familiar’) que permetin l’accés a compra o lloguer en un gran ventall d’habitatges en oferta.En relació a l’okupació, cal ser clars ,i per això afirmem que la propietat privada ha de ser inviolable a tots els efectes, i més en el cas de l’habitatge. El Front combatrà les ocupacions, especialment les que són fetes de forma violenta, tant si hi ha denuncies del propietari, com si n’hi ha realitzades pels veïns, en el cas de pisos de la banca. Les ocupacions es resoldran de manera immediata i policialment. No tenim cap problema, per contra, si s’ocupa un edifici o habitatge que no reclama ningú, cosa poc probable, però possible.

  • PP: Les darreres propostes que ha fet el Govern central amb el suport dels nacionalistes catalans van en línia amb el blanqueig i la protecció de les okupacions. La nostra postura està definida en la proposta de reforma que varen fer per permetre les desocupacions exprés.
    No podem premiar els que ocupen il·legalment locals i habitatges oferint habitatges en millors condicions que a la resta de catalans. Catalunya s'ha convertit en el paradís europeu de les ocupacions il·legals.
    Cal exigir als propietaris que denunciïn les ocupacions il·legals i als jutges que expulsin els ocupes, i a l'Estat que expulsi als immigrants que facin ocupacions il·legals.

  • Primàries: Una situació que sembla que no farà més que agreujar-se amb la crisi sanitària i que ja he respost a la pregunta anterior.

  • Vox: L'ocupació no pot viure sota la impunitat com ho ha estat fent fins ara. La posició de VOX respecte a aquest assumpte és molt clara: no tolerarem l'assalt a la propietat privada. No pot ser que després de tants anys pagant teu habitatge després d'una llarga vida d'esforç i sacrificis arribin uns indesitjables, l'ocupin i des de l'administració et diguin que no poden fer res. El més preocupant no és que hi hagi màfies de l'ocupació, sinó que les lleis les beneficiïn i desprotejan a propietari. És imperdonable el que els ha passat a centenars de famílies a Catalunya aquests darrers anys. La situació en molts barris catalans s'ha tornat insostenible i els veïns han estat abandonats davant les màfies violentes d'ocupació. A més de canviar la legislació nacional a l'respecte, cal reforçar la seguretat per treure dels nostres carrers a aquestes bandes criminals. I ni molt menys anem a compadrear ni transigir amb la violència okupa, els atacs a la seguretat dels catalans i al seu dret de propietat. No és qüestió de dretes ni d'esquerres. Ara estan en joc els habitatges, les famílies i la seguretat dels barris. Pel que fa a l'habitatge, com he dit abans, dues mesures per recuperar un mercat competitiu i accessible per als joves i famílies amb menys recursos: promoure la construcció d'habitatge i un pla d'habitatge públic social.






5) Els últims mesos hem vist, fins i tot des del perfil oficial de Mossos d'Esquadra, detencions de persones per delictes violents amb fins a 100 antecedents penals. Quines mesures prendran per a protegir la ciutadania davant d'aquests grups delinqüencials?

  • C's: La proposició de Llei orgànica de lluita contra la multirreincidència en la criminalitat, esmentada en el número 1 d’aquest qüestionari, és la millor resposta a aquesta problemàtica.

  • FNC: En aquest cas, per a poder legislar i tenir un Codi Penal català, l’única solució és tenir un Estat propi. Òbviament, el FNC és absolutament contrari a aquests abusos del sistema, i és un dels motius que ens ha fet organitzar aquest partit. Els polítics actuals només legislen el que és políticament correcte des d’una òptica progressista. Això és irresponsable i posa en perill tota la societat.

  • PP: Defensem, com hem dit abans, un enduriment del tractament de la reiteració dels furts així com l’expulsió dels estrangers que protagonitzen delictes o siguin reincidents en furts.

  • Primàries: Hem repost al tema a la primera pregunta.

  • Vox: Els delinqüents reincidents saben que la legislació en matèria penal és laxa per als delictes menors, per això quan queden en llibertat sense cap tipus de conseqüència penal, tornen a reincidir. Davant aquest problema la solució és molt evident: endurir les penes per als delinqüents reincidents i promoure els canvis legislatius necessaris per a l'expulsió immediata d'immigrants que cometin delictes greus o reincideixin en delictes lleus. A Vox no ens tremolaran les cames per recuperar la seguretat als barris, un dels grans problemes de totes les ciutats catalanes davant el qual la resta de partits s'han posat de perfil amb discursos bonistes i irresponsables.






6) Les xifres d'atur juvenil a Catalunya són d'aproximadament el 34%. Quines mesures penseu prendre per augmentar la borsa de treball entre la gent més jove?

  • C's: Des del Govern de la Generalitat impulsarem les polítiques econòmiques que permetin la creació d’ocupació per part del teixit empresarial a Catalunya, especialment en els àmbits de la mitjana i petita empresa i els autònoms, que són la principal força de creació d’ocupació. Revisarem i ajustarem les polítiques actives d’ocupació, especialment la formació continuada, adaptant-la a les necessitats reals del mercat laboral.

  • FNC: Hi ha una primera reflexió de caràcter general, i després mesures d’urgència a considerar. Primerament, fer una reflexió sobre els valors i el paradigma del ‘triomf social’ que s’ha venut als joves d’avui dia. D’ençà l’època del diner fàcil, de l’especulació immobiliària, es va apartar molts joves de determinats oficis amb cert valor afegit, i que aporten solidesa comunitària (fusters, torners, artesans, etc), per fer-los seguir cants de sirena en l’ambit del totxo, entre d’altres. Cal recuperar la cultura de l’esforç, a l’hora que se’ls ofereixin unes sortides professionals i una formació més sòlida. No podem esdevenir una societat immediatista ni subsidiada.Per això dels del Front proposem que es recuperi i reforci la figura del macip (aprenent), seguint l’estol de l’experiència de països com Alemanya. En aquesta línia, també volem potenciar el model català de FP i Escoles Tècniques dual, integrat al teixit productiu. D’altra banda, cal que es desenvolupin programes de formació ocupacional per a recuperar arts i oficis per a joves de 16 a 24 anys sense feina.Veiem, també, que resultaria positiu crear un voluntariat jove i proposar ocupació per a aturats de llarga durada per recuperar patrimoni arquitectònic i material català en estat d’abandonament i ruïna.

  • PP: Una vegada la pandèmia es superi el que necessitem és avançar en la millora de l’ensenyament, en particular el professional, i en facilitar a les empreses la introducció de la formació dual i la contractació de joves en condicions dignes.

  • Primàries: L’atur juvenil és un problema estructural que venim arrossegant ja desde fa molts anys, no és només d’ara. Precarietat, salaris baixos i contractes brossa segueixen sent qüestions que es decideixen a Madrid i que per poder decidir a Catalunya, necessitem o bé canviar la gestió del govern espanyol, cosa que ja ha quedat clar que no passarà. Segueixo pensant que qui contesti a aquesta pregunta amb solucions desde l’autonomisme, menteix a consciència.

  • Vox: Si no arriben nous projectes empresarials i les empreses que hi ha fugen a la resta d'Espanya per la inseguretat jurídica provocada pel separatisme, el que ens queden són joves als quals se'ls va prometre una feina després d'estudiar i que es troben un futur sense oportunitats . Les noves restriccions imposades a l'hostaleria, un sector comú entre els joves per buscar una primera feina, han aprofundit en aquesta inseguretat jurídica que està condemnant a milers d'empreses, i les famílies que viuen d'elles, a la ruïna. Només aconseguirem que els joves emprenguin en aquests sectors si se'ls garanteix un marc que protegeixi la seva activitat. Vox afegeix dues propostes per fomentar l'ocupació juvenil: l'exoneració de càrregues fiscals durant els dos primers anys d'ocupació i una baixada general d'impostos que permeti a les empreses plantejar-se noves contractacions. D'altra banda, el procés de desindustrialització que ha patit Catalunya ha provocat el tancament d'innombrables empreses de diferents sectors, entre elles la de l'automòbil, un dels sectors més destacats a Catalunya i que ha comportat nombrosos acomiadaments com el que li va passar a Nissan. Davant d'una esquerra que s'ha oblidat dels treballadors per lliurar-se a la imposició d'una agenda ideològica eco-radical i feminista, Voxlluitarà per frenar la deslocalització empresarial i protegir els sectors primari i secundari davant de la competència il·legal de productes de tercers països .






7) L'arribada de menors no acompanyats va augmentar un 900% entre els anys 2015 i 2018. Tot i que el Govern ha destinat centenars de milions d'euros i ha aprovat una ajuda pels extutelats, la sensació és que no s'està garantint la seva integració i la convivència de la societat d'acollida. Com penseu garantir aquesta integració i adaptació al lloc d'acollida?

  • C's: La realitat que venim denunciant des de l’oposició en el Parlament és que la tutela dels menors està lluny de ser efectiva. També la tutela de menors estrangers no acompanyats. Volem garantir el compliment de la Llei de drets i oportunitats en la infància i l’adolescència de Catalunya, però també volem impulsar una Llei de protecció integral de la infància i l’adolescència enfront la violència. S’ha de fer una reorganització dels centres residencials per a nens i adolescents tutelats, dotant-los dels mitjans humans i materials necessaris per aconseguir la màxima eficàcia i eficiència.Específicament, en relació als menors estrangers no acompanyats, a més de la seva acollida i tutela efectiva cal, sempre que sigui possible, retornar-los en les millors condicions a les seves famílies. Però sempre que això no sigui possible, cal dotar-los de les eines de desenvolupament personal que els permeti integrar-se amb igualtat d’oportunitats a la societat i al mercat laboral, fent un seguiment curós i efectiu un cop arriben a la majoria d’edat. I això passa per l’educació en valors democràtics, morals i ètics, que han de ser presents en els plans de formació general que els ha de preparar per integrar-se a la societat en les millors condicions d’igualtat.

  • FNC: Nosaltres partim del respecte a la dignitat humana, i tothom ha de rebre un tracte i atencions mínims. Pensem, però, que a aquest col·lectiu se li han dedicat masses recursos, sense resultats clars. N’afavorirem el retorn al país d’origen, atès que els informes indiquen que molts tenen familiars allí, i sobretot tenint en compte que el Marroc (d’on en són la majoria) és un país amb un creixement econòmic molt sòlid.

  • PP: Respecte als menors no acompanyats, exigim la immediata devolució dels menors que cometin actes delictius o incívics, i de forma general, la devolució als seus països dels menors quan compleixin la majoria d'edat, amb la possibilitat que demanin des d'aquests països el permís de residència. Només s'admetrien excepcions en casos demostrats de requerir protecció internacional. I en aquests casos necessitem uns recursos educatius i socials adaptats al nombre real de nois sota tutela, en el benentès que han de complir les normes de convivència de la nostra societat.

  • Primàries: La integració és la base de l’èxit perquè els nouvinguts, puguin estar en igualtat de condicions per incorporar-se al món laboral. Com a societat, també tenim un deure tots els ciutadans de facilitar aquesta integració.  Amb un espoli fiscal de 16.000 milions anuals i un món que s’endureix cada dia més, necessitem tenir sentit d’estat per poder afrontar aquesta situació com ho estan fent altres països.

  • Vox: Al juny de 2019 tots els partits de el parlament català van aprovar, per unanimitat, una paga de 660 euros a ex-MENAS. Això sense comptar els centenars de milions d'euros que es destinen per al seu allotjament i manteniment. Mentrestant, els hostalers porten un any sense rebre ni un euro d'ajudes directes davant el tancament obligat dels seus negocis per les restriccions. Voxdefensa que les ajudes i serveis han de ser, primer, per als nostres. Aquells que porten anys mantenint a el sector públic amb impostos asfixiants i ara no troben en l'administració l'ajuda que necessiten urgentment. Dit això, Catalunya és la segona CA que més MENAS acull, al voltant de 2.000 segons les últimes dades oficials, joves que després acaben, en molts casos, sent delinqüents o vivint de la paga de l'administració. A Vox no mirem cap a un altre costat davant el problema de la delinqüència, la violència i la manca d'integració protagonitzada per joves extranjeros.Toda Espanya ha vist els vídeos d'ocupacions d'habitatges, robatoris i baralles i fins i tot agressions a persones amb discapacitat. Aquestes són les conseqüències de les polítiques bonistes i irresponsables aplaudides per tots els altres partits, que han convertit molts barris de Catalunya en guetos on no regeix la llei que sí que obliga a tots els espanyols. Ja hem comprovat que els MENAS no s'integren, la nostra proposta és tornar-los amb els seus pares, que són amb els que han d'estar.






8) Considera la seva formació que hi ha una manca d'efectius policials? En cas de resposta afirmativa, quants?

  • C's: S’ha d’ampliar la plantilla de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i s’ha de revisar i ajustar el seu desplegament per donar resposta a les necessitats de seguretat a tot el territori de la Comunitat Autònoma, per tal de garantir la convivència en pau i el lliure exercici dels drets de ciutadania. La nostra voluntat és ampliar la plantilla dels Mossos d’Esquadra fins als 25.000 efectius en el termini de la pròxima legislatura.

  • FNC: En comarques de 30-40 poblacions i 150-170 mil habitants, en moltes ocasions hi ha una sola patrulla de Mossos d’Esquadra disponible pels requeriments del 112. Per tant és evident que hi ha una manca d’efectius molt gran que posa en perill els ciutadans i els mateixos policies.En el cas dels Mossos d’Esquadra, calculem que caldrien un mínim de 25.000 agents per donar un servei òptim a la ciutadania. La societat ha canviat molt en els últims 15 anys, i encara canviarà més i el desplegament del cos de Mossos va ser pensat i calculat en un origen per una població de 6 milions de persones i més homogènia culturalment.

  • PP: Hi ha manca d’efectius i un abandonament per part del Govern, que no ha proporcionat els materials de protecció amb la deguda diligència al llarg d’aquesta crisis ni ha proporcionat els cribratges amb la intensitat necessària. Hi ha instal·lacions que no estan adaptades a les noves mesures de prevenció de la pandèmia. El mínim teòric per poder fer el desplegament dels Mossos en substitució dels cossos policials estatals era 18.267 agents. Actualment hi ha 16.864 efectius dels Mossos d'Esquadra, 1.403 agents menys dels acordats per la Junta de Seguretat de Catalunya de 2006.

  • Primàries: La nostra formació és un moviment transversal amb moltes opinions diferents sobre aquest aspecte. Personalment opino que si el caos actual persisteix, sí, hi ha manca, però la solució no passa per augmentar els efectius si no en tenir totes les eines disponibles per solucionar els problemes comentats durant l’entrevista, cosa que desde el teatre autonòmic, no podrem fer.

  • Vox: Per descomptat. En el moment en què la policia no dóna l'abast amb la quantitat de delictes que es perpetren diàriament cal que es reforcin tant els efectius policials com la seva dotació material. Però per a això cal treure els diners dels xiringuitos ideològics de la Generalitat i destinar-los a les forces de seguretat. Volem el benestar dels veïns, no de la classe política. Però no només és un problema de nombre i recursos, també cal que un cos com el dels Mossos torni a estar a l'servei de la seguretat ciutadana, i no segrestat per uns polítics que els han enfrontat a la ciutadania i els han posat a l' servei de l'cop d'estat separatista. Per això, volem una reorganització de el cos perquè s'insereixi sota un comandament únic nacional, per tal que el seu treball es guiï sota els principis de servei als ciutadans, eficiència i eficàcia policial. No es pot permetre que els carrers estiguin plens de delinqüents mentre centenars de policies es dediquen a tasques administratives-polítiques en un despatx.






9) S'està fent bon ús de la llei d'estrangeria? Creuen que és necessària alguna modificació?

  • C's: La actual llei d’estrangeria hauria de ser suficient per expatriar els delinqüents que aprofiten la precarietat en que desenvolupen les seves funcions jurisdiccionals els jutges i tribunals. La dotació de mitjans humans i materials per part de les administracions competents, especialment la dependent del Govern d’Espanya, és insuficient en aquesta matèria i no es fa un seguiment adequat i prou intens de la problemàtica lligada a persones estrangeres en situació irregular que, en ocasions, poden cometre delictes i faltes de diferent tipologia. Més que en canviar l’actual legislació el que cal fer és disposar els mitjans necessaris per poder-la aplicar en tota la seva extensió.

  • FNC: La llei d’estrangeria és una llei espanyola, l’aplicació de la qual és competència de la policia nacional espanyola. Per a nosaltres és una llei suficient, el problema és que, per voluntat política, no s’aplica correctament, i menys encara a Catalunya. Fins que no siguem independents i tinguem la nostra pròpia llei d’estrangeria, com és preceptiu en tota nació, és un instrument que podríem aprofitar molt més.

  • PP: Necessitem una política d’estrangeria i d’asil europea i una major solidaritat del conjunt de la Unió envers els països que com frontera. I a més necessitem polítiques de la Unió que siguin efectives per millorar les condicions de vida en els països d’origen, i crear mecanismes perquè pugui existir una immigració legal, amb contracte de treball, i amb compromís de acceptar i integrar-se en la nostra societat. Volem acollir però en condicions i sense fer el joc a les màfies que trafiquen amb ésser humans.

  • Primàries: Entenc que esteu acostumats a la política vertical on tothom recita com un lloro les posicions del partit, nosaltres som un moviment que vol implementar el mandat democràtic guanyat al Referèndum Vinculant. Una qüestió com aquesta, la traslladem als electors per poder definir quin model d’estat volem ser. Com a opinió personal, crec que és evident que les coses no s’estan fent bé i cal veure com els països més avançats estan canviant moltes de les seves polítiques d’estrangeria degut al fracàs que han suposat les anteriors.

  • Vox: La Llei d'Estrangeria està sent utilitzada a l'antull dels que ens governen. Tant el govern separatista de la Generalitat com els governs de PP (Badalona) o de l'esquerra (Barcelona) han estat còmplices de les màfies que s'enriqueixen amb el tràfic d'éssers humans finançant mitjançant subvencions a associacions com Open Arms, obrint els seus ports a seus vaixells, ocultant crims comesos per estrangers o ampliant les ajudes a immigrants il·legals. En el moment en què tenim a immigrants il·legals campant al seu aire, cometent tota classe de delictes i provocant inseguretat als barris demostra clarament que no s'està fent un bon ús de la llei. Vox exigeix ​​el compliment de la Llei d'Estrangeria i la necessitat d'enviar un missatge clar: que no es permetrà l'entrada ni l'accés a cap tipus d'ocupació o servei a qui entre de forma il·legal a Espanya. Ja la mateixa Llei d'Estrangeria recull que es poden expulsar de manera immediata a aquells que entrin de manera il·legal al nostre país, però cal reforçar la llei amb el suport de les administracions públiques. Per això, crearem una xarxa d'informació en temps real entre els municipis, l'administració autonòmica i la policia, de manera que les forces de l'ordre puguin conèixer la situació d'immigrants il·legals per procedir a la seva expulsió immediata del territori nacional.






10) Per acabar, el PSC, Comú, ERC, CUP i Junts no han volgut fer aquesta entrevista. Per quina raó creieu que hi ha formacions polítiques que no volen parlar d'aquests problemes, tot i que afecten i preocupen a tota la societat, fins i tot als seus votants?

  • C's: Per a Ciutadans la seguretat pública és una competència exclusiva del Govern d’Espanya i que, en el cas de les Comunitats Autònomes que disposen de policia autonòmica, com és el cas de Catalunya, és compartida pel Govern autonòmic, en aquest cas, el de la Generalitat. Aquesta competència es fa efectiva a través de les Forces i Cossos de Seguretat que son els qui, sota la dependència dels respectius governs, han de protegir els drets i les llibertats de tota la ciutadania i garantir la seguretat ciutadana. A Ciutadans ho tenim molt clar, aquesta és una competència que els governs han de desenvolupar amb absoluta normalitat i amb el respecte escrupolós de l’ordenament democràtic i de la legalitat democràtica plenament vigent en el nostre estat social i democràtic de dret. És una responsabilitat de govern que acceptem i enfrontem amb el convenciment de que és imprescindible per la convivència, la llibertat i els drets de ciutadania. Sempre hem estat els que més i amb més profunditat n’hem parlat i no tenim cap tipus de problema en fer-ho. Per a Ciutadans la seguretat pública és una dret i un servei essencial a la ciutadania.

  • FNC: Bé, al Front Nacional de Catalunya ens resulta clar que hi ha un ‘pacte de silenci’ al voltant de temes com la seguretat, defensa, esforç, immigració... que són percebuts com a qüestions ‘reaccionàries’, qüestions que fa ‘lleig’ de discutir. Amb aquesta lògica, els principals partits deixen que la situació social al voltant d’aquests temes es vagi degradant perquè ells no els volen afrontar. És més fàcil acusar l’altre de ‘feixista’ o ‘dretà’, i deixar podrir la qüestió, que no pas dir que totes les coses en aquest món són qüestió de proporcions i que tot té un equilibri i límit lògics. El que socialment predomina encara són els valors de la permissivitat i el passotisme, del ‘que cadascú faci el que vulgui’ tan propis del progressisme. Això segurament és una rèmora del passat, fruit en bona mesura de l’impacte i la institucionalització del ‘Maig del ‘68’ a Catalunya. Però com deia aquell, ‘la natura sempre torna’, i si no abordes certs temes, aquests es van complicant, i al final, tornen com un boomerang, i ho fan amb més força.

  • PP: Algunes formacions polítiques mai tenen temps per parlar, ni abans i després de les eleccions, del assumptes sobre els que no tenen respostes reals.

  • Primàries: Quan no parles d’un tema, és com si no existís. Jo mateixa he trobat dificil respondre a moltes de les preguntes degut al que comentava de la transversalitat. Crec que aquestes formacions creuen que és més fàcil tractar segons quins temes com a racisme, xenofòbia, extrema dreta…per no haver d’assumir les seves responsabilitats i els seus fracassos. Cal tenir valentia per tractar aquests assumptes i prendre decisions. Una valentía totalment inexistent demostrada pels fets consumats dels últims anys. En una societat madura, s’ha de poder parlar de tot i amb tothom, hi estiguem d’acord o no.

  • Vox: Estic convençut que la raó fonamental per la qual no volen parlar d'aquests problemes és perquè se saben culpables de cada robatori, ocupació il·legal o xarxa de tràfic de drogues que apareix a Catalunya. Les seves lleis emparen ocupes, delinqüents i als immigrants il·legals, mai han volgut protegir els propietaris ni als veïns ni als treballadors, no han legislat en favor de la bona ciutadà, sinó en favor de l'delinqüent. Les conseqüències de les seves accions "bonistes" les veiem ara. Però és important deixar clar a la societat catalana que aquesta situació es pot revertir, que encara es pot recuperar la seguretat, la llibertat i la prosperitat a Catalunya, aquesta és l'alternativa que ofereix Vox.






En nom de tots els veïns, moltes gràcies pel seu temps.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.

Un comentari a “La seguretat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021

  • Miquel Taberner i Alvarez diu:

    Molt bon questionari … resum d’accions o propostes de cada partit. Cal felicitar a qui ha respost per dedicar-hi temps