Joana Ortega (PDeCAT): 'Ens sentim hereus dels valors que van fer créixer el país i que representava Convergència i Unió'

11 de febrer de 2021

Joana Ortega (PDeCAT): 'Ens sentim hereus dels valors que van fer créixer el país i que representava Convergència i Unió'

Entrevista a Joana Ortega, número 2 per Barcelona d'Àngels Chacón, presidenciable a la Generalitat de Catalunya pel Partit Demòcrata (PDeCAT), a les eleccions del 14 de febrer de 2021

 

Avui a La Santa Espina entrevistem Joana Ortega. Va ser una de les principals dirigents d’Unió Democràtica de Catalunya, sent la número 2 de Josep Antoni Duran i Lleida, i vicepresidenta del govern d'Artur Mas que va dur a terme la consulta del 9N. Va abandonar CiU el 2015 i posteriorment va ser inhabilitada pel TSJC per la seva participació en la consulta del 9N. Va mantenir el perfil baix un temps, i ara torna a la política per ser número dos a la candidatura del PDeCAT liderat per Àngels Chacón, ex-consellera d'Empresa i Coneixement del govern de Quim Torra i cessada per aquest últim per no haver deixat el PDeCAT i militat a JxCat.

 
Per Bernat Fernández Roca

 

— Què diríeu que us diferencia de Junts per Catalunya?

Ens diferencia sobretot una cosa, que és el model de societat que defensem... Nosaltres defensem una política central i centrada: defensem sobretot que el moment important és ara. Això sense renunciar en absolut a l’anhel de llibertat del nostre país —que no hi renunciem—: simplement creiem que, en aquests instants, l’important, el prioritari, és el mentrestant. I el mentrestant significa reactivar l’economia i posar a lloc tots els elements que permetin que ningú quedi enrere. Per tant: defensem la independència, però sobretot creiem que, per ser independents, el que cal és que siguem econòmicament forts i socialment lliures.

— Quin va ser el moment decisiu de trencament amb el rumb que prenia l’espai polític post-convergent?

Nosaltres ens sentim hereus dels valors que van fer créixer el país i que representava Convergència i Unió, hereus d’una manera de fer política que posava les persones al centre i que es basava en els consensos i la voluntat de construir. En aquest sentit, estem arrelats en aquesta tradició política de ser solució dels problemes, de promoure la col·laboració públic-privada, de posar les famílies al centre de les polítiques, de defensar la llibertat dels pares per escollir escola... etcètera. Tot això forma part del nostre ADN i dels nostres valors, perquè, en definitiva, també forma part dels valors que han fet créixer el país.

— I el trencament amb alguns dels qui s’anomenen hereus d’aquesta tradició?

No sé què hem d’entendre per “hereus” [riu]. Jo crec que el PDeCAT és clarament hereva d’aquells valors, i el fet que alguns en demanessin la dissolució...

En tot cas: el PDeCAT hi és per defensar el llegat polític i els valors que comentàvem, i a partir d’aquí penso que és prou transversal i prou obert per acollir d’altres sensibilitats, amb la condició de defensar primer la independència i després -i no és menys important, sobretot en un moment de crisi econòmica i social com aquest- d’adreçar el mentrestant, defensant polítiques que dónin resposta a la situació que vivim ara, i que a més a més vulguin fer país des de la suma, i no des de la confrontació. En aquest sentit, jo diria que el trencament té a veure amb gent que ha volgut buscar una altra opció segurament més radical o més extrema. El centre polític l’ocupa el PDeCAT.

— El catalanisme polític no sempre ha tingut l’aspecte que té avui dia. Què ha perdut, durant “el procés”?

Jo crec que durant el procés el que s’ha volgut és que hi hagués una unitat política que, al final, esdevenia uniformitat. L’important és el que defensem, i en aquest sentit sempre ho dic: amb JxCat i ERC ens uneix el fet de voler que puguem decidir de manera lliure i democràtica el nostre futur com a país. Per tant, ens uneix la independència, i el que no ens uneix és el com, la manera. L’estratègia ens separa. Creiem que la confrontació no és una resposta intel·ligent, especialment en moments de crisi econòmica, i, com deia, penso que hem confós la unitat amb la uniformitat. Crec que cadascú de nosaltres ha de treballar per la unitat de l’independentisme, però des del seu projecte polític. Nosaltres tenim projecte polític propi i per tant el defensarem, perquè ara no es tracta únicament de la qüestió de la independència, sinó també de qüestions de model de societat i d’actituds -d’aconseguir una actitud d’escoltar la gent i de bon govern, perquè només així podem avançar.

— Què proposeu, per desencallar la situació Catalunya-Espanya?

Primer de tot unitat estratègica; també en la manera d’aconseguir-la. Segon, un referèndum pactat i reconegut internacionalment, i que aquesta anomalia històrica que estem vivint, que és que hi hagi membres d’un govern a la presó i a l’exili, torni a allà d’on no hauria d’haver marxar mai, que és a la política. Per tant, volem dirimir els problemes polítics des de la política, perquè no pot ser que al nostre país hi pugui haver presos polítics o represaliats pel fet d’haver defensat la democràcia davant les urnes.

— Falta concreció, en la política catalana? Quins són els problemes reals del país?

Nosaltres hem fet un programa polític que és concret. Nosaltres creiem, per exemple, que ens trobem en un moment en què cal moderació fiscal, i per tant plantegem suspendre, retrotraure, l’impost de successions i l’impost de patrimoni; nosaltres creiem que en aquest moment el cal és reactivar l’economia, perquè si realment volem estat del benestar, aquest només s’aconsegueix si generem riquesa i som conscients que la millor política social, la més vàlida, és la creació de llocs de treball; nosaltres creiem que cal donar una resposta ferma a la pandèmia, i això vol dir que ningú quedi enrere. Nosaltres defensem que la propietat privada és un dret fonamental, i per tant no estem d’acord amb que hi hagi okupacions il·legals per part de màfies que el posen en perill; defensem la llibertat dels pares per escollir escola, promovent una escola pública de qualitat i també una escola concertada. Això són polítiques concretes. El que passa és que sí que és veritat que sembla que, ens els últims anys, tot s’hagi centrat únicament en el model de país que volem, i per tant en la independència. S’ha de conjugar: una cosa és el model de país a què aspirem -i ho hem de fer bé, aquí- i l’altra és el mentrestant. Nosaltres ara prioritzem el mentrestant.

— Molts propietaris han vist com els han okupat el pis o el local. Què proposa el seu partit per posar punt i final al món okupa?

Primer de tot: cal una política d’habitatge que dóni resposta a aquelles okupacions que ho són per necessitat: no pot ser que visualitzem com a positives les okupacions fetes per part de persones vulnerables; aquestes persones tenen dret a un habitatge, i en aquest sentit s’ha de treballar des del govern i des dels ajuntaments. Però també hi ha un altre fenomen, que és el que està més estès: la okupació il·legal, sovint feta per part de màfies o bandes que després utilitzen els immobles okupats per rellogar-los a persones vulnerables. Respecte aquest fenomen, proposem mà dura. El que no pot ser és el que ha passat aquests darrers anys: que aquesta sigui una política alentada per la CUP i que ERC i JxCat girin l’esquena fent veure que això no passa. Nosaltres proposem que hi pugui haver unes penes de presó que donin resposta a aquest fenomen, que va contra un dret molt fonamental a defensar, el dret a la propietat privada.

— I en la línia del que també comentaves abans: Quin model d'escola defensa el PDeCAT, i com?

Un model d’escola pública i de qualitat, i inclusiva, cosa que sempre ha estat en aquest país: ha estat un exemple d’immersio lingüística. Volem un model d’escola que es centri en l’exit escolar dels alumnes, que eduqui també en valors, i per això també es imoortant defensar la llibertat dels pares a escollir l’escola que volen. Per tant una col·laboració públic privada. Sí a una escola pública qualitat, sí a l’escola concertada.

— El salafisme és una doctrina islamista radical que ha tingut un paper molt important en atemptats recents de la nostra història. Segons els Mossos d'Esquadra, un terç de les mesquites de Catalunya són salafistes. Què farà el PDeCAT per enfortir l'Estat de Dret davant d'aquesta amenaça?

Una de les meves responsabilitats quan vaig ser vicepresidenta del govern eren afers religiosos, i hi havia una col·laboració absoluta entre les diferents religions i els mossos d’esquadra. Crec que sobre aquest tema calen dues coses. Primer, defensar la llibertat religiosa. Segon, tenir clar que som una societat d’acollida, i que ho hem de seguir sent. Per altra banda, nosaltres defensem que puguem ser capaços de veure i assegurar que en cap cas es produeixi cap acció fanàtica o que vagi contra els valors i la seguretat de les persones.

— Avui en dia tothom se suma al discurs verd, bio i eco... Teniu algun pla per reindustrialitzar Catalunya?

Sí que el tenim, entre d’altres coses perquè la nostra candidata ha estat consellera d’empresa i coneixement, i en aquest sentit ella ha apostat per la indústria 4.0. Per tant, tenim moltes propostes en el nostre programa que van en la línia d’ajudar les empreses i impulsar-les, fent una aposta per la digitalització, per la innovació, i també per assumir la transició ecològica. Per nosaltres aquests són reptes imprescindibles, i creiem que cal una major transmissió de coneixement i permeabilitat entre l’empresa i la universitat, perquè -no ho oblidem- estem a la societat del coneixement.

— Com penseu ajudar les empreses de Catalunya, que tant han patit durant els últims anys, i també ara amb la pandèmia?

Sí, a nosaltres els autònoms ens preocupen, perquè som conscients que Catalunya no pot baixar la persiana, i que Catalunya ha estat pròspera quan hi ha hagut algú que cada dia pujava i baixava la persiana. Per tant, nosaltres creiem que en aquesta situació tan complicada que viuen han de tenir ajuts directes, i que hem de reclamar a l’estat central que els faci, i si l’estat central no respon -perquè l’estat espanyol és el que menys ha ajudat els autònoms- aleshores, inevitablement, s’ha de fer des de la Generalitat, que encara té capacitat d’endeutament. El que no pot ser és que en aquests moments el vicepresident del govern estigui més preocupat per les finances de la Generalitat que per les finances de les empreses i les famílies. En definitiva: calen ajuts directes i simplificacions administratives i agilitzacions, etc. Aquí encara hi ha un camí important a recórrer. I segurament també cal una millora jurídica: si no hi ha seguretat jurídica, si no hi ha respecte a la propietat privada, anem malament.

— Fa anys que la CUP ha radicalitzat el panorama ideològic català. Com recuperareu la salut democràtica i els debats en llibertat dels quals ara ens priva l'extremisme?

Com més força tinguem i donem al PDeCAT millor, perquè el que és tornar a posar la centralitat política en el nostre país. El que acaben fent els extrems és  molt de soroll, i impedeixen que polítiques de benestar reals tirin endavant. Hem de tornar a actuar des d’una posició central, cosa que significa posar els problemes de la gent en el centre de la política. Hem vist com la CUP pressiona de manera radical per atacar la col·laboració públic-privada, intentant instaurar una fiscalitat que ofegui les classes mitjanes i la petita i mitjana empresa -de fet, hi ha desconeixement del país, i per tant hem d’apostar per escoltar més la gent. A banda, un país no es pot fer des de la contra, ni des de la venjança. Un país s’ha de fer des de la suma de la gent i el reconeixement dels drets i dels deures.

— Aquests dies podem veure que TV3 dóna cobertura a grups polítics, i en nega a d’altres, seguint criteris dubtosos. Hi ha una problema amb la nostra televisió pública?

Tenim una televisió pública que el que hauria de fer és garantir la pluralitat política, però que en canvi imposa un model polític i de país, cosa que no crec que sigui el seu rol. Per tant, el que hauria d’intentar la televisió pública és donar veu a tothom, i sobretot garantir el pluralisme polític. En aquest sentit hi ha normes: els drets electorals s’han de fer servir. Hem vist com darrerament es silencien algunes veus i en canvi es donaven grans altaveus a d’altres, sí, i pensem que la televisió pública encara és una plataforma molt important en el nostre país per transmetre valors. Per tant, sobretot: pluralisme polític, que és el que ha de defensar una televisió pública.

— Falta una dreta catalana?

En aquest país tenim un PSC i un PP que han actuat sempre amb tacticisme com a carta de resposta i carta de canvi del govern de l’estat. Això s’ha d’acabar. Nosaltres creiem que el centre polític, que és el que defensem, pot ser prou ampli, i que ha de tenir obediència catalana. I “obediència catalana” no vol dir anar contra ningú: vol dir prioritzar les persones de Catalunya, prioritzar les polítiques que beneficien Catalunya i no ser un objecte de canvi, no utilitzar el tacticisme com ha passat darrerament. Calen noves maneres de fer.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.