Trump 2020: tot en joc

2 de novembre de 2020

Trump 2020: tot en joc

Des de La Santa Espina, desitgem sort i encerts als nord-americans i al seu President. Catalunya i Europa els necessitem, ho tenim tot en joc.

 

La nit del 8 de novembre de 2016, el món va presenciar com Donald Trump guanyava contra pronòstic les eleccions a la presidència dels Estats Units. Havia aconseguit derrotar les dinasties Bush i Clinton, els mitjans de comunicació que actuen com a braç armat del Partit Demòcrata i al boicot de l’establishment del seu propi partit.

Segons l’esquerra nord-americana un fet inesperat que només es podia explicar pel racisme inherent d’una majoria de nord-americans anglosaxons que veia com perdia el país davant d’una nova coalició entre immigrants hispans, una minoria negra i la minoria elitista de Hollywood i Nova York. Aquesta visió parteix de la base que Donald Trump no tenia programa polític, només un afany personal de notorietat que explotava els prejudicis dels seus votants.

 
Res podria ser més lluny de la veritat

Els votants republicans, i la majoria de veus conservadores, eren conscients del que es jugaven en aquelles eleccions: (1) el Tribunal Suprem amb les conseqüències per la tinença d’armes i la llibertat religiosa, (2) una amnistia massiva pels immigrants il·legals i el conseqüent efecte crida, provocant la no assimilació i un canvi permanent en l’ADN del país, (3) l’inici d'una guerra cultural oberta basada en la divisió dels ciutadans a través de polítiques de gènere i d'enginyeria social, (4) el declivi irreparable de la indústria americana davant la Xina degut al robatori de propietat intel·lectual i dumping de divises i matèries primes, entre d’altres; i (5) finalment la continuació de la política militar intervencionista de l’status quo republicà i demòcrata, perfectament encarnat en Hillary Clinton.

 
Els EUA han recuperat la força i el dinamisme perduts sota Obama

Ara mateix Trump ja no és el candidat, és el President, i se’l pot jutjar pels fets i no per les promeses. En els seus 4 anys com a President ha (1) aturat l’entrada il·legal d’immigrants amb peticions d’asil falses enviant més jutges a la frontera i amb la política “Remain in Mexico” (2) reduït l’entrada de refugiats econòmics en un 90%, (3) construït 700 km de muralla (20,0%) entre Mèxic i els Estats Units contribuint a la reducció en l’entrada d’il·legals i drogues, (4) renovat el 25% dels jutges federals, defensat i ampliat la majoria conservadora al Tribunal Suprem (6/9), (5) aplicat una reducció general d’impostos i regulacions que han permès enlairar l’economia americana i fer que per primera vegada en 40 anys els salaris reals de la classe treballadora hagin augmentat significativament.

 
Trump, el president de la pau

La premsa oficial nord-americana, i catalana, volien caricaturitzar Trump com un perill públic, una persona inestable incapaç de comportar-se en l’àmbit de la diplomàcia i que segurament començaria una guerra nuclear quan algun líder estranger critiqués els seus cabells. No cal rebatre aquest argument ja que (1) Trump és el primer president nord-americà en 40 anys que no ha començat cap guerra, (2) ha aconseguit la pau entre Israel i els Emirats Àrabs, Sudan i Bahrain, (3) ha pacificat les relacions amb Corea del Nord a través de la pressió comercial contra la Xina, qui ajuda en secret al règim nord-coreà, (4) ha pressionat els països europeus de l’OTAN perquè compleixin els seus compromisos en defensa i els EUA no es vegin obligats a fer de policia del món i finalment (5) ha desfet el malaurat acord nuclear amb l’Iran signat per Obama que hauria permès que el règim teocràtic de Teheran tingués armes nuclears en pocs anys. A través de la força, Trump ha recuperat la pau internacional.

Els votants americans s’adrecen demà a les urnes per decidir si volen 4 anys més de victòries amb uns Estats Units hegemònics econòmicament, diplomàticament i militarment o prefereixen optar per l’auto-odi, la censura, i l’inici del declivi del líder d’occident. Si Trump aconsegueix la victòria serà el President amb el llegat més permanent i transformador des que Ronald Reagan va derrotar la Unió Soviètica. Des de La Santa Espina, desitgem sort i encerts als nord-americans i al seu President. Catalunya i Europa els necessitem, ho tenim tot en joc.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.