La Unió Europea puja al tren suïcida de les sancions

7 de març de 2022

La Unió Europea puja al tren suïcida de les sancions

Tenim polítics pels quals les seves accions no tenen cap conseqüència sobre el seu nivell de vida, i per tant, poden dedicar-se a alimentar el monstre de la guerra sense miraments

 
Editorial

El cap de setmana passat, dos dies després de la invasió russa d'Ucraïna, la gran majoria de països europeus (liderats pels Estats Units) va imposar una sèrie de sancions sobre Rússia amb l'objectiu de perjudicar la seva economia tant com fos possible.

Fer servir les relacions comercials com a arma de guerra no ha donat mai cap fruit per canviar un règim autoritari; ja es digui Cuba, Corea del nord, Iran o Rússia. La fallida massiva d'empreses russes, la caiguda fulminant de la moneda russa, la incapacitat de viatjar o de fer servir els principals serveis d'internet occidentals desolaran una economia que durant els últims 20 anys s'havia anat integrant a Occident. Aquestes sancions esborraran la incipient classe mitjana, que no viu del poder polític de Putin, i la faran dependent altre cop. El comerç evita guerres, perquè la gent té alguna cosa a perdre.

Putin té el discurs fàcil per replegar files, acusar Occident de guerra econòmica, sufocar la dissidència interna, acostar el país a la Xina comunista i perpetuar-se al poder en base a la força militar, i sobretot, a la dependència energètica europea. Rússia és un estat amb una economia més petita que Itàlia, i que depèn gairebé exclusivament dels preus mundials del petroli i el gas. El somni europeu d'eliminar les centrals nuclears, abraçar l'energia eòlica i rebutjar el fracking han provocat que ara visquem en un malson on el senyor Putin pot decidir deixar tot Europa sense llum, calefacció ni indústria. Si Europa vol tenir força ha de ser independent energèticament, deixant la ideologia ecologista i l'extrema esquerra de banda.

Les sancions imposades provocaran centenars de fallides de petites, mitjanes i grans empreses que arrossegaran el continent europeu sencer a una crisi, quan tot just sortia de la recessió de la COVID-19. Ja sigui perquè no poden fer front als preus de l'electricitat, del gas natural o no puguin cobrar o vendre als seus clients russos o ucraïnesos. Tenim polítics pels quals les seves accions no tenen cap conseqüència sobre el seu nivell de vida, i per tant, poden dedicar-se a alimentar el monstre de la guerra sense miraments. A Europa la funcionarització de la política, el fals ecologisme, el pacifisme banal, la mediocritat de l'ensenyament i la falta d'una política econòmica de futur, són les causes que faran que cada vegada més, al segle XXI, els dictadors que surtin de Rússia i la Xina dictin la vida de milers de milions de persones, incloses les nostres.

Això no obstant, s'imposa la màxima que 'la pau només és possible a través de la força'. És una frase que suggereix que el poder militar pot ajudar a preservar la pau. Ha estat aplicada per molts líders mundials, des de l'emperador romà Adrià al segle II dC fins a l'ex-president republicà dels Estats Units Ronald Reagan als anys vuitanta. Recuperem la pau armada, vindiquem la realpolitik.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.

Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.