La censura de l'esquerra actual
26 de setembre de 2020
L'esquerra està intentant canviar la història, abolir la cultura europea i suprimir la llibertat individual: el pensament únic és l'estràtegia del totalitarisme del segle XXI
La paraula «iconoclasta» sembla una paraulota, però és una paraula grega per a una persona que destrueix una imatge. El seu ús es remunta a l'emperador bizantí Lleó III (717-741), que va prohibir imatges religioses.
Així mateix, els iconoclastes d'avui són els fanàtics que destrueixen objectes del patrimoni històric per motius polítics o religiosos. Encara recordem el primer símptoma de barbàrie al segle XXI: era el març de 2001 i el líder talibà Mullah Mohammed Omar va ordenar bombardejar dues estàtues monumentals de la vall de Bamiyan de l'Afganistan. Aquest acte bàrbar de fanatisme religiós va sorprendre al món i va ser condemnat amb raó, però amb la boca petita per por a ofendre les sensibilitats religioses dels islamistes radicals.
Un altre cas és el de 1966 amb Mao Zedong: va llançar una operació brutal a gran escala a la Xina per transformar la percepció de la història del país. Durant una dècada coneguda com la Revolució Cultural, el Partit Comunista Xinès va assassinar a centenars de milers de persones i va destruir innombrables monuments històrics i obres d'art. El fet iconoclasta, per tant, és una expressió del fanatisme.
Malgrat que els europeus i els nord-americans tendeixen a associar el fenomen amb els talibans o els maoistes, l'esquerra occidental n'ha copiat la teoria perquè vol destruir els ciments d'Occident.
Molts obliden que els esdeveniments passats i el patrimoni cultural s'han d'entendre en el seu marc històric, no jutjat per les normes, els estàndards i les creences d'avui. Malauradament, l'esquerra propaga l'enfocament moralista del passat: es tracta de la barreja hipòcrita de la retrospectiva històrica amb l'arrogància moral per avaluar els esdeveniments i personalitats de les zones sagrades.
La nova història inventada es converteix en una eina política contra l'anàlisi vertader del passat en el seu context històric. De fet, l'esquerra opta per a jutjar la Història utilitzant estàndards morals establerts per ells mateixos. I la base intel·lectual d'aquesta pràctica negacionista i perversa es fonamenta amb el precedent talibà i maoista. No en va, l'esquerra necessita negar el passat judeo-cristià continental per imposar la seva ideologia identitària.
Avui, el fonamentalisme i la intolerància es concentren en destruir el patrimoni fins cancel·lar la cultura europea i nord-americana. És la superioritat moral de l'esquerra: censurar el passat segons la seva visió del que és adequat i el que no és. D'aquesta manera han vandalitzat els monuments de Winston Churchill i Otto von Bismarck. També ho han intentat a Barcelona, amb l'estàtua de Cristòfor Colom.
A les xarxes socials, els casos de censura han estat un degoteig constant des de 2016 ençà. A tall d'alguns exemples, Twitter és el paradigma de la cacera de bruixes. Els següents comptes han estat suspesos —temporalment o permanentment— amb total arbitrarietat per part de la companyia de microblogging: Milo Yiannopoulos, polemista i comentarista polític britànic; el presentador de ràdio estatunidenc Alex Jones i el seu portal, InfoWars; l'actor i productor nord-americà James Woods; l'activista conservadora nord-americana Candace Owens; el fill del president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump Jr.; el raper, cantant i productor musical estatunidenc Kanye West; el filòsof canadenc StefanMolyneux; i, recentment, el blog financer Zero Hedge. No es tracta d'un error sinó de la censura política.
L'esquerra està intentant canviar la història, abolir la cultura europea i suprimir la llibertat individual. I sumat al relativisme de la post-modernitat, s'amenacen els principis de la llibertat: l'opinió, la tolerància, la veritat i l'ètica. El pensament únic és l'estràtegia del totalitarisme del segle XXI.
Perspectiva històrica
Així mateix, els iconoclastes d'avui són els fanàtics que destrueixen objectes del patrimoni històric per motius polítics o religiosos. Encara recordem el primer símptoma de barbàrie al segle XXI: era el març de 2001 i el líder talibà Mullah Mohammed Omar va ordenar bombardejar dues estàtues monumentals de la vall de Bamiyan de l'Afganistan. Aquest acte bàrbar de fanatisme religiós va sorprendre al món i va ser condemnat amb raó, però amb la boca petita per por a ofendre les sensibilitats religioses dels islamistes radicals.
Un altre cas és el de 1966 amb Mao Zedong: va llançar una operació brutal a gran escala a la Xina per transformar la percepció de la història del país. Durant una dècada coneguda com la Revolució Cultural, el Partit Comunista Xinès va assassinar a centenars de milers de persones i va destruir innombrables monuments històrics i obres d'art. El fet iconoclasta, per tant, és una expressió del fanatisme.
La nova censura
Malgrat que els europeus i els nord-americans tendeixen a associar el fenomen amb els talibans o els maoistes, l'esquerra occidental n'ha copiat la teoria perquè vol destruir els ciments d'Occident.
Molts obliden que els esdeveniments passats i el patrimoni cultural s'han d'entendre en el seu marc històric, no jutjat per les normes, els estàndards i les creences d'avui. Malauradament, l'esquerra propaga l'enfocament moralista del passat: es tracta de la barreja hipòcrita de la retrospectiva històrica amb l'arrogància moral per avaluar els esdeveniments i personalitats de les zones sagrades.
La nova història inventada es converteix en una eina política contra l'anàlisi vertader del passat en el seu context històric. De fet, l'esquerra opta per a jutjar la Història utilitzant estàndards morals establerts per ells mateixos. I la base intel·lectual d'aquesta pràctica negacionista i perversa es fonamenta amb el precedent talibà i maoista. No en va, l'esquerra necessita negar el passat judeo-cristià continental per imposar la seva ideologia identitària.
Casos de censura
Avui, el fonamentalisme i la intolerància es concentren en destruir el patrimoni fins cancel·lar la cultura europea i nord-americana. És la superioritat moral de l'esquerra: censurar el passat segons la seva visió del que és adequat i el que no és. D'aquesta manera han vandalitzat els monuments de Winston Churchill i Otto von Bismarck. També ho han intentat a Barcelona, amb l'estàtua de Cristòfor Colom.
A les xarxes socials, els casos de censura han estat un degoteig constant des de 2016 ençà. A tall d'alguns exemples, Twitter és el paradigma de la cacera de bruixes. Els següents comptes han estat suspesos —temporalment o permanentment— amb total arbitrarietat per part de la companyia de microblogging: Milo Yiannopoulos, polemista i comentarista polític britànic; el presentador de ràdio estatunidenc Alex Jones i el seu portal, InfoWars; l'actor i productor nord-americà James Woods; l'activista conservadora nord-americana Candace Owens; el fill del president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump Jr.; el raper, cantant i productor musical estatunidenc Kanye West; el filòsof canadenc StefanMolyneux; i, recentment, el blog financer Zero Hedge. No es tracta d'un error sinó de la censura política.
L'esquerra està intentant canviar la història, abolir la cultura europea i suprimir la llibertat individual. I sumat al relativisme de la post-modernitat, s'amenacen els principis de la llibertat: l'opinió, la tolerància, la veritat i l'ètica. El pensament únic és l'estràtegia del totalitarisme del segle XXI.
Si t'ha interessat aquesta informació, uneix-te al canal de Telegram.
El diari liberal-conservador en català. Diem el que penses. Subscriu-te.
Has d'estar connectat per comentar. Si us plau, connecta't o subscriu-te per deixar un comentari.
Enquesta
Atès que no s'ha obtingut cap resultat amb la taula de diàleg trampa, Pere Aragonès ha de dimitir i convocar eleccions?
Han votat 843 lectors
Meme
