EUA i Israel, exemples per a Catalunya

Cal sentit d’Estat si volem ser un Estat

Els Estats gestionen interessos. No entendre això, vol dir que no vols un Estat sinó un esplai. Acostumats als focs de camp, hi ha una tendència eixorca que colpeja Catalunya: són els catalans que tenen l’afany de crear antipatia a qui pot reconèixer-nos com a Estat independent en cas que Catalunya fes i exercís la independència. 

Un clar símptoma de nul·la intel·ligència en les relacions internacionals la va demostrar recentment el president del Parlament, Roger Torrent. A més d’abjurar habitualment el nacionalisme català com a moviment polític per salvar Catalunya, la segona autoritat del país i anti-català de mena amb carnet d’ERC va gosar comportar-se com un energumen escarnint Donald Trump a Twitter i adherint els catalans en el moviment “Antifa” a escala global, pou de mala gent totalitària, desarrelada i violenta. 

#WeAreAntifa https://t.co/Q3vBXm2xrT

— Roger Torrent 🎗 (@rogertorrent) May 31, 2020

I si no n’hi havia prou, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va patrocinar una videoconferència contra Israel i a favor dels palestins. El primer, és un Estat democràtic, llar dels jueus, i també d’àrabs, musulmans, cristians, drusos i samaritans; els segons, en canvi, són governats a Cisjordània per l’Autoritat Nacional Palestina amb Fatah al capdavant, mentre que a la Franja de Gaza hi regeix Hamàs, una organització terrorista gihadista. Aquest últim model és un aliat potencial per Catalunya o en realitat allò que no ha d’esdevenir mai a casa nostra?

🗓️Demà dissabte 6 de juny

🕕 A les 11h

L'Estat d'Israel i la militarització de la vida.

Videoconferència amb l'Alejandro Pozo del @CentreDelas.

➡️https://t.co/IlDXq5jk8W pic.twitter.com/VnLLwu9ogY

— ProuComplicitat (@proucomplicitat) June 5, 2020

 

La geopolítica al segle XXI

La política exterior és vital per posicionar un Estat al món. Estudiar com entendre i predir el comportament polític internacional mitjançant variables geogràfiques et permet ser un actor mundial. Liderar amb aquesta informació analitzada et faculta a representar el teu país a cada taula decisòria. Sense l’estudi de la causalitat espacial dels successos polítics Catalunya romandrà com un indret irrellevant. El món no ens mira, en passa.

En aquest sentit, recentment The Guardian i El País han publicat que diferents polítics catalans ―entre els quals, Roger Torrent― han estat espiats mitjançant un software conegut com Pegasus. I com ha reaccionat l'anomenat periodisme d'esquerres nostrat? Lluny de contrastar o directament informar, antisionisme, i per conseqüent, antisemitisme. És talment com publicava el 19 de juliol de 2020 a LSE l'opinant Toni Florido: “La fòbia d'algunes persones i institucions (encapçalada tristament pels telenotícies de TV3, i seguida per la munió de personatges, partits i entitats catalanes dedicades en exclusiva a deslegitimar l'existència del petit país jueu) és tan forta i irracional que ha facilitat la banalització i el blanquejament de l'espionatge sobre els polítics catalans, situant el centre de la notícia en Israel”.

Quan s’ha volgut destacar l’origen del software espia ha estat per girar el focus de la notícia intencionadament sobre Israel. #opinió de @toni_florido https://t.co/godGOAEIBP

— La Santa Espina (@santaespinacat) July 20, 2020

La Santa Espina vol que els catalans s’apoderin del seu destí. Perquè 10 anys després de l’inici de l’anomenat Procés, Catalunya continua sota Espanya —i França— i, per altra banda, hi ha 240 països al món amb alguna forma de representació internacional, dels quals 187 tenen ple reconeixement. Per aquest motiu, vindicar els territoris palestins és estèril per Catalunya. Però alinear-nos amb qui empeny els valors occidentals, pot atorgar als catalans una oportunitat com a poble. Mani qui mani a la Casa Blanca o a la Kenésset, EUA i Israel són exemples per a Catalunya.